2 de març de 2024
contingut patrocinat

Els incendis han cremat més de 3.500 hectàrees al Pallars des del 1986

Els municipis més arrasats pel foc a les comarques pallareses són la Guingueta d'Àneu (647 ha) i Baix Pallars (365 ha)

Roger Tugas / Tomàs Garcia Barcelona, Catalunya | 21 d'octubre de 2022 a les 11:42
Vista aèria del foc que va afectar el poble de Cerbi durant la tardor del 2016 | Ferran Caminal
Vista aèria del foc que va afectar el poble de Cerbi durant la tardor del 2016 | Ferran Caminal
Mentre bona part de la ciutadania gaudeix cada estiu d'unes merescudes vacances, bombers i altres servidors públics resten especialment actius i amatents per evitar que els incendis calcinin part del país. Les temperatures cada cop més extremes i l'ambient cada cop més sec són conseqüència de l'accentuat canvi climàtic i fan augmentar el risc de violents focs al territori. Des del 1986, aquests ja han socarrimat 272.500 hectàrees de superfície forestal, l'equivalent al 14,3% del total, malgrat que l'impacte ha estat desigual a les diferents comarques.


A les comarques pallareses, en comparació amb la resta de territoris del país, l'afectació dels incendis ha estat força lleu, i més tenint en compte la quantitat de massa forestal que hi ha. En conjunt, el Pallars registra un total de 3.515,57 hectàrees cremades des del 1986. D'aquesta xifra, el 72% de terreny calcinat correspon al Pallars Sobirà, on en aquests darrers 36 anys han cremat 2.531,57 hectàrees, gairebé el 2% de la superfície forestal de la comarca.

Per la seva banda, al Pallars Jussà la superfície total cremada durant aquests anys és de només 984 hectàrees, una quantitat que no arriba al 0,9% del total de boscos de la regió. Respecte als municipis més afectats pel foc, els dos primers són del Sobirà. Per una banda, la Guingueta d'Àneu, amb prop de 647 hectàrees calcinades, la majoria de les quals corresponen a l'incendi que la tardor del 2016 va cremar a la muntanya de Cerbi.

 
L'altra municipalitat amb més superfície cremada és Baix Pallars, amb gairebé 365 hectàrees, la major part de les quals van ser calcinades durant el gran foc que va afectar la zona al març del 2012. De la mateixa manera, l'incendi que l'octubre del 2011 va cremar a Soriguera, fa que el municipi sigui el tercer més calcinat del Pallars amb 171 hectàrees. En quart lloc ja toca desplaçar-se fins al Pallars Jussà, concretament a la Torre de Capdella, amb prop de 102 hectàrees calcinades, la majoria corresponents també a l'incendi que va afectar la zona el 2012.

Lluny queda la nefasta temporada del 1994, quan els incendis van arrasar 75.702 hectàrees de boscos i altres terrenys amb vegetació, o la igualment terrible del 1986, quan van escombrar-ne 65.812 hectàrees. De fet, des de fa deu anys no se superen les 6.000 hectàrees en un sol exercici, però aquest 2022 ha estat el més tràgic d'aquesta darrera dècada (5.841 hectàrees). Per visualitzat exactament quines han estat les regions que més han patit la ferocitat del foc i quins han estat, any rere any, els principals focus d'incendis dels últims 37 anys, es pot consultar el següent mapa interactiu i dinàmic.
 


Tal com es pot comprovar, el 2012 destaca entre els últims anys amb més terreny calcinat. De fet, és l'únic del present segle en què se superen les 10.000 hectàrees de superfície forestal cremada i, amb escreix, fins a les 15.026 hectàrees arrasades. En bona mesura va ser a causa de l'incendi que es va originar a la Jonquera (Alt Empordà) i que va assotar 8.730 hectàrees de boscos i zones amb vegetació, a més de prendre la vida a quatre persones, però també d'un altre nascut a Rasquera (Ribera d'Ebre), amb 2.735 hectàrees forestals afectades.

Es tracta, en un mateix any, del primer i tercer majors incendis ocorreguts al país des del 2011. Entremig se situa un altre foc a la Ribera d'Ebre, aquest cop el 2019 a la Torre de l'Espanyol, de 4.282 hectàrees, i el quart i cinquè lloc són ja per als dos grans incendis d'aquest darrer estiu, a Artesa de Segre (Noguera) i el Pont de Vilomara (Bages). Encara n'hi ha dos més en aquest període amb més de 1.000 hectàrees calcinades, el 2021 a Sant Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i el 2015 a Òdena (Anoia), així com quatre més que superen les 500 hectàrees –i, per tant, es poden considerar grans incendis forestals (GIF)-, els quals van produir-se entre el 2012 i el 2016, tal com s'observa al següent gràfic.
 


Ara bé, més enllà dels focs més mortífers de l'última dècada, quines són les comarques més afectades des del 1986? Aquella amb més impacte ha estat, amb diferència, l'Alt Empordà, amb 45.780 hectàrees de superfície forestal arrasades, la meitat dels quals precisament l'any 1986, si bé el seu entorn ha patit força menys els estralls del foc. En canvi, hi ha una regió més àmplia on que, en diferents etapes, ha estat un focus de focs, aquella formada pel Bages (29.205 ha), el Berguedà (20.261 ha), l'Anoia (19.221 ha) i el Solsonès (10.587 ha). Entre les més damnificades també es troben la Ribera d'Ebre (13.236 ha), al costat del Baix Ebre (9.910 ha), i la Noguera (10.353 ha).

En tot cas, aquestes quantitats absolutes depenen també de la mida de la comarca i de la proporció de boscos que s'hi troben, motiu pel qual també és rellevant observar l'impacte del foc en relació al percentatge de superfície forestal cremada. En aquest cas, torna a destacar clarament l'Alt Empordà, amb l'equivalent al 54% dels boscos i similars calcinats, des del 1986, però en un proper segon lloc se situaria el Barcelonès, amb un 49%, si bé aquests escassament representen 1.276 hectàrees forestals arrasades, en tractar-se d'una comarca molt urbana. Ocorre un fet similar al Garraf, on s'hi ha cremat el 45% de zones de bosc, per bé que això equival a poc més de 5.000 hectàrees, pràcticament el mateix en termes absoluts que al Priorat, per exemple, i allà això representa escassament el 14% del total.
 


Si es posa el focus a l'àmbit municipal, aquelles localitats amb majors superfícies forestals cremades (en aquest cas, amb dades des del 2011) coincideixen amb les citades anteriorment d'on s'han originat els principals incendis dels darrers anys. Així com és possible que alguna comarca pateixi diversos focs virulents en diversos anys, el més habitual és que aquests s'originin en diferents municipis, motiu pel qual aquells que tenen grans zones cremades acostumen a tenir la mateixa data de combustió en la seva pràctica totalitat. La Jonquera, la Torre de l'Espanyol, Rasquera, Artesa de Segre, el Pont de Vilomara i la resta de municipis citats anteriorment no han patit cap altre gran incendi més enllà dels ja esmentats i d'alguns de petits, el major dels quals a Artesa de Segre el 2017, d'escassament 11,5 hectàrees.

L'única excepció seria Tivissa, on, a banda del gran foc de 873 hectàrees forestals cremades el 2014, l'any anterior ja havia vist com s'hi originava un altre que va arrasar-ne 110,4 hectàrees. L'únic altre municipi que ha vist cremar més de 100 hectàrees més d'un any ha estat Naut Aran, el 2017 (432 ha) i el 2019 (193 ha). Si s'amplia el radi i es busquen els municipis on més anys han tingut lloc incendis que han calcinat més de 10 hectàrees forestals, al capdavant es trobaria un altre aranès, Les, que ho ha patit en cinc dels darrers 12 anys: el 2012, el 2014, el 2015, el 2016 i el 2019, essent el més gran aquest darrer, amb 51 hectàrees. En segon lloc, es troba Barcelona, on això ha ocorregut en quatre ocasions, els anys 2012, 2015 i 2016 i 2021.
 


De fet, malgrat les condicions climàtiques cada cop més adverses, les dades apunten que la quantitat d'incendis de grans magnituds s'ha anat reduint amb el temps. Caldrà estar amatents als propers anys, quan tots els experts alerten que les temperatures extremes i la baixa humitat poden fer-los proliferar de nou, i sobretot després d'aquesta temporada del 2022 amb dos grans focus, però últimament els bombers i agents rurals han aconseguit que, havent-hi un nombre força constant de focs al llarg del temps, cada cop es perdi el control de menys.

Si s'analitza en decennis, aquell entre 1983 i 1992 va patir 43 grans incendis forestals (GIF) que que van arrasar més de 500 hectàrees forestals, els quals es van reduir a 29 en el període entre 1993 i 2002, posteriorment a 15 entre 2003 i 2012 i, finalment, tan sols 8 els últims deu anys. Un fet similar ocorre en aquells focs de magnitud mitjana, per exemple, de més de 100 hectàrees, els quals han retrocedit progressivament de 130 fins a 23 en aquest mateix període. En el cas d'aquells de més de 10 hectàrees, el descens ha estat de 588 a 109 i, entre els de més d'una hectàrea, de 2.761 a 561. I això que la xifra total, comptant-hi els més petits, es manté força i, a més, la superfície forestal està augmentat, fet que atorga més mèrit a la tasca dels bombers i agents rurals per controlar ràpid els focus que van apareixent.
 


Tot i això, l'objectiu principal hauria de ser que la tasca d'extinció no fos necessària, cosa que implica que l'incendi no tingui lloc, com a mínim, quan això depèn dels humans. I doncs, què els provoca? Un 40% dels 16.604 incendis patits a Catalunya, des del 1995 són a causa de negligències, principalment arran de cremes agrícoles (2.201), fumadors (970) i fogueres (725). La xifra més colpidora, però, segurament és que fins a 4.200 han estat intencionats, és a dir, que un de cada quatre s'ha acreditat que han estat provocats voluntàriament per homes, i això tenint en compte que se'n desconeix la causa per a més de 2.000, així que encara en podrien ser molts més. Molt per sota, tan sols 1.886 són per accidents i només 1.708, per motius naturals, arran de llamps.


 

Una producció de l'equip de brand
Roger Tugas (textos i dades)
Arnau Urgell (edició)
Guillem Bellafont (disseny)
Nadina Urgell (contacte)
Amb el suport de


 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació