dades: autònoms

Un de cada tres treballadors pallaresos és autònom

Prop de 2.300 persones es veuen afectades al Pallars pels canvis en les quotes anunciades pel govern espanyol

El comerç és el principal àmbit amb més autònoms treballant-hi. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona | 2 d'agost de 2022 a les 08:10 |
Aquesta setmana s'ha certificat un canvi històric en les quotes dels autònoms, els quals cotitzaran des del 2025 en funció dels ingressos, en 15 trams. Unes modificacions que afecten directament més d'un milió de persones als Països Catalans que es troben en aquesta situació, a l'entorn del 17% de la població treballadora. Tot i això, a pràcticament un de cada quatre municipis, hi ha més autònoms que assalariats, especialment en pobles petits o allà on l'agricultura hi té més pes, tal com es pot comprovar al següent mapa.



En concret, es tracta de 350 municipis al conjunt dels Països Catalans -excloent la Catalunya Nord, d'on no es disposa de dades-, mentre que, a 22 més, hi hauria tants autònoms com assalariats. D'aquests, la majoria són de Catalunya, on 232 tenen majoria de treballadors inclosos al règim especial de treballadors autònoms (RETA), un 24,5% del total. Al País Valencià, hi ha 90 municipis en aquesta situació -el 19,9% del total-, mentre que a les Illes Balears, tan sols un, Mancor de la Vall. En canvi, hi ha més autònoms que assalariats al 43,5% de municipis de la Franja de Ponent -és a dir, a 27-, on tenen més pes.

A què es deu això? Elisabet Bach, presidenta d'Autònoms Pimec, assenyala en un primer terme l'elevat pes que té aquest tipus de treballador en sectors com l'agricultura i la ramaderia, més present als pobles. Tot seguit, però, també apunta que els negocis d'altres sectors són més petits també a municipis de menor mida, on s'articulen sovint també a l'entorn d'un o diversos autònoms. "El col·lectiu autònom vertebrem el territori, ja que, a l'hora de proveir-lo de serveis en tots els àmbits -com restauració o reparacions-, als pobles petits es fa sovint a través d'autònoms o microempreses", exposa.


En aquest sentit, apunta que normalment, fins i tot a aquelles comarques amb més pes d'autònoms, el percentatge cau a les capitals respecte a la resta de municipis. Per mantenir aquest nervi local, per tant, reclama "polítiques de suport a aquestes activitats, no només econòmiques, també d'infraestructures com internet, que no funciona arreu, o de carreteres per comunicar-se". A nivell d'activitat econòmica, en tot cas, és diferent mirar-s'ho en termes relatius que absoluts, ja que, si bé més de dos terços dels treballadors agraris són autònoms, aquests sumen quasi 38.000 persones arreu dels Països Catalans, molt per sota dels 230.000 autònoms al comerç.
 


En termes globals, el sector serveis és aquell que dona feina a més autònoms, també amb forta presència l'hostaleria, els serveis professionals i ciències o el transport, per bé que igualment són molt nombrosos els treballadors d'aquest col·lectiu a la construcció. En són més de 130.000 als Països Catalans, prop d'un terç del total (i quasi el 40% al País Valencià i les Illes Balears).

Bach recorda, en aquest sentit, que "molts dels actors que participen en la construcció d'un habitatge, com el lampista, el pintor o el fuster, són empreses individuals diferents entre si". Tot i això, en aquest sector "el treball en xarxa entre aquestes és molt habitual", ja que saben amb qui s'entén més a l'hora de triar companys d'obres. En canvi, el pes dels autònoms cau al sector industrial, ja que la dimensió de cada unitat de producció sovint és més elevada. Així i tot, hi ha més de 65.000 autònoms a la indústria manufacturera i un 11% del tota a la indústria extractiva.


Les comarques amb més autònoms


La presència d'autònoms per sectors d'activitat a l'àmbit municipal i comarcal només es pot consultar per a Catalunya, gràcies al treball de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de les dades de la Seguretat Social. I en línia amb allò exposat per Bach, la Terra Alta és la comarca amb un major pes dels autònoms, els quals suposen quasi la meitat dels treballadors, el 45,9%.

No només per l'elevat pes que hi té l'agricultura -hi ocupa una de cada cinc persones-, sinó perquè més de la meitat del sector de la construcció i més d'un terç als serveis són autònoms, precisament per l'escassa dimensió dels seus negocis. La segueixen altres comarques poc poblades com el Priorat (39,6% d'autònoms), el Pallars Sobirà (38,4%) i les Garrigues (35,3%), mentre que, en sentit contrari, se situen a la cua el Tarragonès (10,7%), el Gironès (12,1%), el Barcelonès (12,9%) i el Baix Llobregat (14,7%). 
 


El Pallars Jussà, per la seva banda, compta amb un 31,4% d’autònoms. En total, doncs, i tal com es pot observar al mapa anterior, al Pallars hi ha 2.275 autònoms respecte els 4.400 assalariats. Aquesta xifra suposa un 34,1% de treballadors per compte propi en el conjunt de les dues comarques. Farrera (80%) i Sant Esteve de la Sarga (75%) són els municipis pallaresos que compten amb més autònoms. Pel que fa a les capitals de comarca, Tremp té un 23,5% i Sort un 37,4% de treballadors autònoms.

Evidentment, en tot cas, la torna es capgira si s'observen les dades en termes absoluts, amb quasi 175.000 autònoms al Barcelonès, més de 100 cops els 1.555 de la Terra Alta. A nivell sectorial, a més d'aquesta darrera comarca, n'hi ha tres amb més d'un 90% dels treballadors agrícoles com a autònoms l'Alta Ribagorça, el Ripollès i el Pallars Sobirà. Quasi el 40% dels ocupats a la indústria d'aquesta darrera comarca també són autònoms, de fet, així com el 70% dels de la construcció al Priorat o més del 35% dels del sector serveis al Moianès -a més de la Terra Alta.

Pobles amb quasi un 100% d'autònoms


Cal tenir en compte que, per mantenir el secret estadístic, les dades s'ofereixen arrodonides a múltiples de 5, així que són aproximades, un fet que fa menys precís l'anàlisi municipal en especial a pobles petits. Tot i això, entre aquells casos esmentats amb majoria de treballadors autònoms en destaquen alguns on aquests són pràcticament hegemònics, com Gisclareny i Montclar (Berguedà), Biosca i Estaràs (Segarra), Llobera (Solsonès) o Ivars de Noguera.

D'entre els municipis amb més de la meitat de treballadors autònoms, els més grans són Batea (Terra Alta) i Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). En canvi, si es posa la lupa en els municipis amb més de 20.000 habitants ocupats, els que tenen major percentatge d'autònoms són Badalona, Sabadell, Rubí, Terrassa i Mataró, tots per damunt del 17% del total.
 


Ara bé, la imatge de l'autònom com a persona física que treballa per lliure no és fidel a tot el col·lectiu, ja que, segons explica Bach, també hi poden estar donats d'alta socis o administradors de societats mercantils o cooperatives, familiars registrats com a col·laboradors o, per defecte, els religiosos. De fet, els autònoms que realment són només persones físiques arriben escassament als 600.000, als Països Catalans, i en el cas de Catalunya, dels 559.123 registrats al RETA, escassament 334.865 són persones físiques. Un 85,9% d'aquests paga ara la base de cotització mínima.

Bach es mostra satisfeta amb la música global de la reforma del sistema de quotes, pel fet que es passi a pagar pels rendiments nets o per haver fixat el període de transició en tres anys. Però, precisament, lamenta que s'ha centrat sobretot en la casuística de la figura de l'autònom com a persona física, quan aquest és un "col·lectiu molt divers" i afirma que no s'han tingut en compte alguns condicionants de les unitats amb diversos socis. En el cas de les societats laborals, per exemple, computaran com a rendiments no només la nòmina, sinó també els beneficis de la societat o els interessos del préstec personal dels socis, però només en aquells que són autònoms i hi treballen i no en el cas dels socis que només hi aporten capital. "Això genera dificultats entre socis i cal millorar-ho", reflexiona Bach.

Més detalls per activitat productiva


La diversitat en el col·lectiu, per tant, no és només palpable a nivell de presència territorial i sectors econòmics, sinó també amb la vinculació o no amb altres socis, o fins i tot en si l'autònom té altres assalariats en nòmina (és el cas del 18,2% d'autònoms a Catalunya). Per a una anàlisi més detallada de la presència en cadascuna de les branques de producció, les següents taules interactives permeten consultar quants autònoms treballen en cadascuna les 21 seccions d'activitat econòmic a cada municipi de més de 5.000 habitants i quants en cadascuna de les 88 divisions d'activitat en ciutats de més de 50.000 habitants i al conjunt de Catalunya.
 


Pel que fa a la divisió d'activitats econòmiques, la qual permet una concreció molt elevada, aquella on hi ha una major quantitat d'autònoms a Catalunya és el comerç al detall (75.355), seguit dels serveis de menjar i begudes (50.060) i les activitats especialitzades de la construcció (47.150), però també n'hi ha molts a la sanitat (21.685) o a l'educació (15.670), per exemple. En canvi, la quantitat d'autònoms és pràcticament nul·la al sector farmacèutic, el transport aeri o al transport marítim, tal com es pot comprovar seguidament.
 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació