Comença el procés per declarar el Tren de Capdella Bé Cultural d'Interès Nacional

La Direcció General de Patrimoni ha posat en marxa el procés per declarar el Tren de Capdella, un carrilet a 2.000 metres d'altitud, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El tren, format per una locomotora dièsel i una vagoneta, està exposat a l'exterior de la Central de Capdella, on es pot visitar i forma part del projecte museístic del Museu Hidroelèctric.

L'equipament, propietat de la Fundació Endesa, i que va ser cedit a l'ajuntament per al projecte de museïtzació l'any 2010, va funcionar entre 1951 i 1990 per transportar els materials que calien en les obres d'interconnexió de llacs de la conca superior de la Vall Fosca. Ara, davant l'escenari de ser declarat BCIN, posa de nou de relleu la importància i el vincle de la història de les centrals hidràuliques en l'esdevenir social i econòmic de la Vall Fosca, tant en el passat com en el present.
 
Però la història del Tren de Capdella es remunta, en realitat, a l'any 1911. Aleshores no existien els motors dièsel, i consistia en unes plataformes tirades per mules que transcorrien per una via d'uns 60 centímetres d'amplitud que anava des de la cambra d'aigua del Cap de la Serra, punt final del funicular, fins a l'Estany Gento. Un recorregut de gairebé cinc quilòmetres que transcorria per sobre del canal que duia l'aigua, a més d'un metre i mig sota terra per evitar la congelació a l'hivern.

Va ser l'any 1951 quan es va substituir per una vagoneta amb una locomotora dièsel per transportar les persones que mantenien les instal·lacions, amb la que va funcionar fins a l'any 1990, moment en què es va posar en servei el telefèric de Sallente-Estany Gento. I per què se li deia La Rubia? Doncs perquè originàriament, la vagoneta era de color groc, fet que feia que als tècnics i visitants els recordés als taxis de fusta que hi havia a la ciutat de Barcelona, i per similitud van començar a dir-li d'aquest manera, una nomenclatura que ha fet fortuna.

 

Altres notícies que et poden interessar