Dis la teva!

Pressupostos per sortir junts de la crisi

Article d’opinió de Txell Teruel, membre d'En Comú Podem Alt Pirineu i Aran

per Redacció, 21 de desembre de 2021 a les 11:45 |
Pere Aragonès i Jéssica Albiach al Palau de la Generalitat | ACN
Senyor director,

L’acord assolit in extremis entre el Govern de la Generalitat i el grup d’En Comú Podem al Parlament el passat 21 de novembre ha permès salvar els pressupostos per al 2022, malgrat la posició maximalista de la CUP –en principi, soci preferent de la coalició governamental- i les reticències de Junts per Catalunya, que hauria preferit que el nostre espai no entrés en l’equació. És evident que tot i les millores negociades per avalar-los, aquests no són al cent per cent els comptes que a nosaltres ens hauria agradat poder tirar endavant, però en l’actual context tenir pressupostos és absolutament necessari per afrontar el futur immediat amb garanties. Els efectes de la pandèmia a la nostra societat requereixen disposar dels mecanismes necessaris per fer-hi front i per poder garantir una sortida de la crisi econòmica i social que tingui en compte a tothom, però especialment a aquells que pitjor ho estan passant.

La crisi de la covid ens ha ensenyat fins a quin punt és important disposar d’un sistema públic de salut robust i ha posat en evidència algunes de les carències que sempre hem denunciat i que ara cal corregir amb partides pressupostàries concretes. Entre altres aspectes, celebrem haver pogut millorar els comptes amb 80 milions d’euros dedicats a la salut mental, un dels camps més oblidats fins ara, i que més demanda ha originat arran del que ens ha tocat viure en el darrer any i mig. També hem de posar en valor els 50 milions que es destinaran a servei públic de dentista o la paga que rebrà el personal del servei de neteja dels centres sanitaris com a compensació per la feina essencial que han hagut de desenvolupar durant aquest període crític. Si bé s’ha reconegut la tasca dels sanitaris des del primer moment, moltes vegades no s’ha sabut apreciar prou la tasca decisiva d’altres professionals a qui la societat i el seu govern també han de valorar com correspon.

Des de l’òptica de les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, on els efectes positius globals de disposar d’un pressupost que té en consideració els aspectes socials per sortir de la crisi tindran, com al conjunt del país, un clar efecte transformador, també hi ha aspectes concrets i específics que val la pena tenir en consideració. N’és un clar exemple l’aposta per les rodalies ferroviàries, que han de permetre posar en marxa –per fi- aquest sistema de mobilitat a l’entorn de la ciutat de Lleida, l’única capital de província catalana que encara no en disposa.

Però també és cert que hi ha coses millorables, sobretot mirant cap a les comarques del Pirineu. Si bé sorprèn gratament que dues de les comarques pirinenques (l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà) siguin les que mes inversió per persona rebran en aquests pressupostos, també causa una certa decepció que les proporcions de les inversions no prioritzin prou la millora de la xarxa de carreteres, el reforç i l’arribada de la fibra a tots els pobles, o l’increment de les inversions en els centres d’atenció primària i els hospitals, així con a les escoles i llars d’infants. La major part de la inversió total en aquests territoris se’n va a les estacions d’esquí. Així, dels 1.145 euros per càpita a l’Alta Ribagorça, veiem que el 67% van destinats a les instal·lacions de Boí Taüll, mentre que dels 1.068 euros que s’inverteixen per cap al Pallars Sobirà, un 24% se’l reparteixen entre les estacions d’Espot i Port Ainé. Per no parlar de la Cerdanya on, amb una inversió per càpita més baixa, de 488,6 euros, gairebé el 80% dels 9 milions d’euros totals es destinen a l’estació de La Molina.

És cert que el sector de la neu i del turisme dels esports d’hivern té un pes econòmic i social molt important a l’Alt Pirineu, però també ho és que per aconseguir equilibrar el territori, frenar el despoblament i garantir l’equitat amb zones amb recursos més diversificats, cal posar més atenció en altres qüestions, com ara –i tornant als aprenentatges que ens deixa la pandèmia- les inversions en el servei públic de salut. Mentre que es destinarà mig milió a l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i poc més d’un milió a l’Hospital de Tremp, les inversions a les estacions d’esquí s’enfilen per sobre dels 12,6 milions d’euros.

Potser algú podria pensar que tot plegat ja respongués a la lògica d’estar preparant el terreny de cara a invertir en la possible candidatura de Barcelona i el Pirineu per als Jocs Olímpics d’hivern de 2030. Afortunadament, aquesta és una qüestió que també hem pogut concretar a l’hora de donar suport als pressupostos: qualsevol iniciativa d’aquestes característiques no es podrà dur a terme sense escoltar l’opinió del territori, que haurà de pronunciar-se a través d’un referèndum.

En definitiva, Catalunya començarà el 2022 amb pressupostos aprovats per primera vegada en molts anys i això és una bona notícia. Sempre podrien ser millors, i no ens cansarem de posar l’accent en allò que des del territori ens sembla que no s’ha atès suficientment, però la posició responsable i exigent d’En Comú Podem al Parlament garanteix poder mirar la sortida del llarg túnel de la crisi amb optimisme i pensant en tots i totes.

Txell Teruel Cubí
Membre d'En Comú Podem Alt Pirineu i Aran

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació