Una és diputada al Parlament de Catalunya des del 2017 per Junts per Catalunya i l’altra se’n podria convertir si els resultats electorals del proper diumenge li són favorables. Imma Gallardo Barceló va néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1966 i actualment és també regidora de l’Ajuntament de Sort. Jeannine Abella Chica, nascuda a Isona el 6 d’agost de 1990, és una dels candidates pallareses que té més opcions d'obtenir una acta de diputat al Parlament: en tindria prou si el seu partit repeteix els resultats aconseguits a Lleida el 2017. Ocupen, respectivament, els números 8 i 6 de la llista de Junts per Catalunya a Lleida.
Per què has decidit endinsar-te en aquest món?
Imma: A casa meva sempre es va viure molt la política i també el voluntariat i l’activisme social. Vaig començar a implicar-me i a col·laborar en les activitats que es feien des de diferents associacions de la comarca, començant per l’AMPA de l’escola de les meves filles.
Després em van proposar ser regidora de l’Ajuntament de Sort i em va agradar molt l’experiència de dedicar una part del teu temps a millorar aspectes de la vida dels teus conciutadans perquè en els municipis petits, com el cas de Sort, els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà. Em sento molt orgullosa d’haver participat en l’inici d’uns quants projectes importants, alguns dels quals estan a punt d’acabar-se. Aquesta experiència en el món local i també el fet de ser dona pel tema paritat va fer que em proposessin anar a les llistes del 21-D del 2017 i acabés sent diputada al Parlament de Catalunya per la demarcació de les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran.
Jeannine: No és que ho hagi decidit, l’he portat sempre a dins. La política m’ha fascinat des de sempre. Amb 13 anys vaig començar a escriure un llibre sobre com veia la política i com m’agradaria que fos Catalunya en un futur. Està per acabar.
Transformar les coses des de dins, creure en un projecte i trobar-lo em van portar a militar als 19 anys a la JNC i a CDC. Vaig mirar totes les ofertes i aquesta va ser la meva aposta. L’escenari polític ha canviat molt des de llavors i perseguint el somni de veure Catalunya com un nou estat i amb la vocació de servei públic que he tingut sempre, per mi és un honor poder representar el Pirineu i el Pallars com a número sis de la candidatura de Junts per Catalunya.
Si tu, com a dona, entres a formar part del Parlament, creus que tindràs les mateixes oportunitats que un home?
Imma: Tant si formo part del Parlament com del Govern treballaré de valent per tal que així sigui, les oportunitats han de ser les mateixes, i en tot cas l’experiència i el treball personal és el que han de permetre que una persona per mèrits propis pugui ser la més adequada per desenvolupar unes tasques.
Afortunadament crec que cada vegada es va tenint molt més en compte el paper de les dones perquè les dones estem acostumades a gestionar les coses d’una manera diferent. No és casualitat que estiguin emergint aquests lideratges femenins tan potents arreu del planeta. Però crec que el més important és fer el millor equip d’homes i dones.
Com podríem millorar els recursos sanitaris del Pirineu?
Jeannine: La pandèmia ha posat l'accent a un problema que ja teníem: el pressupost en matèria de sanitat és endèmicament insuficient, amb excel·lents professionals però mal retribuïts i reconeguts i nul·la inversió els darrers anys. En moments com l'actual, on es porta el sistema sanitari al límit, ens adonem de la importància de tenir-lo reforçat, sobretot al nostre territori, on la manca de professionals i serveis és més evident.
L'Alt Pirineu té quatre hospitals comarcals, però la dispersió territorial fa que aquest hospital estigui a més d'una hora de casa seva en molts casos. I la falta de professionals en determinats àmbits ens ha portat, per exemple, a no tenir servei de dermatologia a l'Hospital Comarcal del Pallars. Hi ha especialitats que només passen consulta un cop cada quinze dies. A l'Alt Pirineu les dones no podem avortar! I tampoc l'atenció primària arriba a tot arreu, amb població molt envellida i sense l'atenció domiciliària que es mereixen. I així tot un seguit de mancances que ens situen com a ciutadans de segona o tercera en comparació de la resta del país.
Millorar els serveis sanitaris del nostre territori passa bàsicament per augmentar-ne el pressupost, aplicar discriminació positiva al Pirineu pel que fa al repartiment de recursos i treballar en xarxa i amb equips territorials per arribar a tot arreu. A Junts per Catalunya som perfectament conscients d'aquesta problemàtica (amb un metge pirinenc en actiu a la candidatura que ho viu d'aprop) i ha incorporat al seu programa electoral les reformes necessàries per revertir-ho, pensant en clau territorial, i en clau pirinenca.
En referència a l’afirmació que va fer la Laura sobre que “no existeix un planeta B”, quina creus que és la solució perquè el nostre planeta es recuperi?
Imma: Compromís ferm i decidit de totes les institucions de govern a nivell de fer les millors polítiques (agenda verda, canvi climàtic, aposta per les energies renovables sempre en equilibri amb el territori, etc.) però també cercant sempre la complicitat més gran i la implicació de tota la ciutadana, és un repte per tothom que ens afecta a tots.
Com t’imagines el Pirineu d’aquí a 10 anys?
Imma: El Pirineu és un territori ple de grans oportunitats amb unes comarques plenes d’atractius, però ens cal d’una banda que se’ns conegui molt més i això implica un treball comú per saber cap on volem anar, quin model de territori volem acabar sent i de l’altra banda que es millori un seguit de dèficits territorials que patim des de fa molts anys com ara les infraestructures de comunicacions (carreteres), telecomunicacions (connectivitat a tots els nuclis habitats) i els serveis en general (educació, serveis socials, etc.).
Si aconseguim treballar plegats amb les diferents administracions i hi ha un canvi de sensibilitat pel que fa a algunes comarques, es pot acabar revertint el fenomen tan preocupant de la despoblació i podem acabar sent un model que permeti als nostres joves, un cop s’han format, poder tornar a casa o a d’altres persones instal·lar-se al territori per desenvolupar el seu projecte de vida com en qualsevol comarca de Catalunya.
Creus que millorant les connexions de les carreteres hi hauria més oportunitats al Pirineu?
Jeannine: És un dèficit i una reclamació històrica. Les comunicacions del Pirineu són totalment deficitàries. No ens cansem de reivindicar a Madrid la millora de l'N-230 i l’N-260. El Govern de la Generalitat tenia una assignatura pendent amb els pallaresos: Comiols. Aquest últim any s’ha posat fil a l’agulla i s’ha presentat el projecte que millorarà aquest port. Ara tot just s’ha iniciat la primera fase, però en cinc anys aquesta obra, amb una inversió de 185 milions d’euros, serà una realitat.
Millorar la xarxa viaria ens situa al mapa i ens fa més competitius. Sovint rebem queixes que el fet de passar un port multiplica el preu de molts productes que necessiten les nostres empreses per dur a terme la seva activitat quotidiana. No poder treballar amb igualtat de condicions ens limita i ens aboca al temut despoblament de les zones rurals.
No hem d’oblidar que, a dia d’avui, i més després de l’aparició de la pandèmia, estar connectat a la xarxa és un servei de primera necessitat. Catalunya ha d’estar connectada de nord a sud amb carreteres però també telemàticament. Hem de poder teletreballar des de l’últim poblet de la vall més petita del país. Totes les capitals de comarca ja tenen fibra òptica, a excepció del Pont de Suert. Una altra vergonya... no s’hi ha pogut portar la fibra perquè les dues carreteres que hi arriben són de titularitat estatal i el ministre encara no ha signat la petició del Govern autoritzant la perforació de la via. El nou objectiu a assolir és que al 2022 la fibra òptica arribi a tots els municipis.
Creus que l’Estat actual defensa la democràcia?
Imma: No, l’actual Gobierno de l’Estado Español té com a màxima que no es desintegri la unitat d’Espanya i estem assistint des de fa anys, però sobretot des del 2017, a una desvaloració dels estàndards democràtics de qualsevol país europeu perquè tenim companys i companyes a l’exili, a la presó i gairebé tres mil persones represàlies, des d’alcaldes a cantants de rap. I drets que semblaven assolits com la llibertat d’expressió, de reunió, d’autodeterminació, etc. s’estan veient greument afectats.
Junts per Catalunya és la solució per l’actual govern?
Imma: Rotundament sí, perquè és l’únic partit que actualment pot treballar per a fer una bona gestió de la pandèmia de la Covid-19, perquè coneix el territori i sobretot pel compromís d’escoltar-lo molt més. I alhora continuar treballant per a aconseguir que Catalunya sigui una nació independent en forma de república.
Jeannine: L’estat actual es fa dir democràtic, però només en té el nom. Un país que a través del seu govern, amb la necessària col·laboració del poder judicial, empresona representants polítics per les seves idees no es pot dir democràtic. Com ha de defensar la democràcia si ni ells mateixos hi creuen? Sentències que es fan públiques en el moment que convé al gobierno, interpretacions extralimitades de l’article 155 per eliminar l’autogovern, policia patriòtica al servei del reino que elabora informes sobre fets que no existeixen, persones exiliades, eleccions imposades, presidents inhabilitats per posar pancartes, rapers pendents d’entrar a presó per les seves cançons, manifestants pacífics acusats de terrorisme... quan penso en tota aquesta llista em dona la sensació de no estar a l’any 2021.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
