Major i Església, els noms de carrer més comuns al Pallars

Major i Església són els noms de carrer més comuns al Pallars. Segons dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Major encapçala el rànquing tant al Pallars Jussà com al Pallars Sobirà seguit en tots dos casos d'Església. El tercer nom de carrer més posat varia, sent Font al Jussà i Mig al Sobirà.

Al Pallars els noms de carrers responen majoritàriament a descripcions del propi entorn. Els 10 més freqüents al Pallars Jussà són, per aquest ordre, Major, Església, Font, Forn, Mig, Portal, Eres, Vall, Castell i Nou. El Pallars Sobirà experimenta petites variacions, essent Major, Església, Mig, Únic, Horts, Font, Riu, Placeta, Plaça i Forn els 10 només més posats.

 
Els noms de carrer Major i Església són els més comuns no només a les nostres comarques, sinó també a la resta del país, com es pot comprovar al mapa superior. Major és el nom de via més repetit a Catalunya, amb un total de 1.364 registres. El segueixen Església, amb 1.059 vies, i Catalunya, que apareix en 609 plaques. Completen la llista altres noms descriptius, com Font, que dona nom a 536 vies, i Nou, present en 475. 

El nostre país compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. En l'àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda lidera el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins. El nomenclàtor també reflecteix una forta connexió amb la natura i la geografia.

   

«Ens defineixen com a nació»

El cap de la Unitat de Toponímia de l'ICGC, Miquel Parella, reivindica en declaracions a l'ACN la importància del nomenclàtor de carrers. "És un acte notarial del país que ens defineix com a nació", assegura. Parella defensa que, amb el temps, la toponímia ha guanyat valor, sobretot per l’ús estès de tecnologies com Google Maps. "El nom d'un lloc és l'element clau i directe per accedir-hi," afegeix.

Parella explica que l'origen dels noms és "natural i espontani", i que neix de les mateixes descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada indret van establir davant de la "necessitat d'identificar-se". Segons l'expert, en l'imaginari col·lectiu sovint es creu que els noms de lloc més comuns són dedicats a persones, quan en realitat la majoria són descripcions del mateix entorn. 

Altres notícies que et poden interessar