Els últims deu dies de juliol van ser crítics al Palau de la Generalitat. La situació del coronavirus tendia al descontrol i el president Quim Torra es va veure obligat a comparèixer amb el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, per traslladar a la ciutadania com de greu era la situació. Al contrari del que s'amplificava en el pic de la pandèmia, la calor no ha servit per atenuar els contagis -que segueixen comptant-se per centenars a Catalunya i per milers a tot l'Estat- i ha convertit l'agost en una prova de foc per als governs. El de la Generalitat, després de setmanes amb la sensació d'anar molt per darrere de l'evolució de la pandèmia -que ho preguntin a Alba Vergés, amb menys presència pública les últimes setmanes-, ha començat a implantar mesures que, per ara, donen resultat. Ara bé: per què no es van adoptar abans?

En altres paraules: per què el cribratge massiu que s'ha posat en pràctica al Vallès Occidental, en determinades zones de l'Oriental i a l'àrea metropolitana de Barcelona no es va implantar des de Sant Joan, que és el moment en què la Generalitat va recuperar les plenes competències? Per què s'ha trigat pràcticament mes i mig en disposar de 1.328 gestors Covid-19 encarregats de rastrejar fins a pràcticament 100.000 contactes de persones positives per coronavirus? Per què fins dimarts no es va fer públic el protocol segons el qual aquests contactes han de fer una quarentena de dues setmanes, encara que el test que se'ls faci sigui negatiu? Són iniciatives que per ara funcionen, però resulta complicat d'entendre que no s'hagin posat en marxa fins ara, encara amb el risc de rebrot alt i amb l'ai al cor diari de les xifres.

A Junts per Catalunya (JxCat) treuen pit de la gestió d'Argimon, i no falten dirigents que l'anomenen conseller en contraposició a la tasca de Vergés, al capdavant d'una conselleria que s'ha vist desbordada -com ha passat arreu del món- per l'esclat de la pandèmia. Que el nomenament el proposés Torra ha contribuït a alimentar la dicotomia entre la dirigent d'ERC i el seu número dos, protagonista públic de les últimes setmanes i cara visible de l'estratègia de cribratge massiu. Veure cues per fer-se tests és esperançador, perquè contribueix a detectar asimptomàtics i trencar les cadenes de transmissió, però és impossible no preguntar-se a què es deu la demora en iniciatives com aquesta. De la mateixa manera que resulta curiós -com a mínim- que ara sigui obligatori anar amb mascareta i no ho fos en el pitjor moment de la pandèmia.

L'explicació, molt probablement, no sigui científica, sinó més terrenal. Tant en el cas de la protecció facial com en els tests, en el pic de la crisi sanitària les existències eren limitades. La sensació de les autoritats d'haver anat a remolc és evident, com també ho demostra el fet que les escoles no reobrissin en l'anterior curs. El següent, que arrenca d'aquí un mes, estarà encara marcat per la pandèmia, amb especial cura que no hi hagi positius en diversos espais per no haver de tancar els centres. I a les residències de gent gran, l'autèntic forat negre del coronavius? Ara Salut permetrà les visites en geriàtrics situats en zones que tenen risc alt de rebrot, posant al centre els residents, desorientats després de mesos d'aïllament per haver estat privats de contacte familiar. Les residències hauran de dotar d'equips de protecció les famílies en una iniciativa que, com les mascaretes i els tests, s'hauria d'haver fet abans. Però calia tenir, esclar, el material.

Ha hagut de passar un mes i mig amb plenes competències perquè la Generalitat fes la sensació de tenir controlada, o almenys apamada, la crisi sanitària, i de gestionar-la amb un cert criteri. La convivència amb el virus, a partir de l'octubre, s'haurà de compaginar amb les conseqüències cronificades d'una crisi econòmica que no només ha picat a la porta sinó que s'ha estès a totes les habitacions. I l'executiu l'haurà de gestionar entre tambors d'eleccions, mirades de reüll entre socis i el conflicte polític amb l'Estat sense resoldre. Aquesta sí que serà, de debò, una tardor calenta.