Una nova campanya d'excavacions a Mur reforça la teoria d'un poblat visigot a tocar del castell

Una nova campanya d'excavació arqueològica a les immediacions del castell de Mur, al terme municipal del mateix nom, ha començat amb l'objectiu de localitzar i delimitar les restes d'un antic hàbitat associat a la fortificació. L'interès principal se centra en la part baixa del recinte, on es treballa per reforçar la teoria de l'existència d'un poblat anterior al castell, possiblement d'època visigoda.

El focus de les investigacions és un imponent mur ciclopi situat a la part baixa, que l'arqueòloga i directora de l'excavació, Marta Sancho, sospita que podria datar d'època visigoda. Per tal de treure a la llum totes les estructures d'un possible antic hàbitat associades a aquesta gran paret, els arqueòlegs han iniciat l'excavació de la part superior de forma progressiva per arribar als nivells inferiors.
 

Restes que apunten a un poblat anterior

Les evidències trobades fins ara fan pensar a Sancho que aquest assentament seria anterior al propi castell, que està documentat l'any 969 i datat del segle XI. Al turó, per sobre del mur ciclopi, ja s'han localitzat restes que indiquen diverses fases d'ocupació entre els segles IX i XI. S'han descobert murs, estructures i el que sembla ser un carrer, un conjunt que suggereix que l'indret no era només una fortificació militar, sinó també un espai on s'hi vivia.
 
Aquesta hipòtesi es veu reforçada per la documentació existent al voltant de la col·legiata de Santa Maria, situada a escassos metres del castell, que ja parla d'un hàbitat, possiblement d'unes 100 construccions. Tot i això, de moment no s'ha trobat cap document que citi directament el poblat a tocar del castell. La directora de l'excavació ha apuntat que és prematur parlar d'una estimació de la grandària de l'assentament de la fortificació, tot i que no creu que sigui més gran que el de la col·legiata.

La campanya té la voluntat de recollir més informació arqueològica i històrica, i la troballa de restes suficients per datar amb exactitud el jaciment és crucial. Fins ara han aparegut algunes restes de ceràmica del segle IX, que podrien confirmar l'existència d'estructures d'aquesta època.
 
Actualment, els arqueòlegs estan treballant en l'excavació de la darrera fase d'ocupació, que no va gaire més enllà dels segles XIII-XIV, amb l'esperança de baixar a nivells inferiors per trobar més evidències que ajudin a establir la datació precisa del possible hàbitat visigot.

Altres notícies que et poden interessar