Divendres, 6 de desembre de 2024
arqueologia

Nous descobriments confirmen Llorís com una rica vil·la romana

Durant la darrera campanya d’excavacions s’hi han trobat els enterraments del mausoleu i s’ha duplicat la superfície coneguda de la zona de banys

Pallars Digital Isona | 3 de juliol de 2024 a les 09:52
La nova campanya ha tingut lloc entre el 3 i el 28 de juny | Aeso Recerca
Una nova campanya arqueològica realitzada entre el 3 i el 28 de juny ha confirmat la riquesa de la vil·la romana de Llorís, al municipi d'Isona i Conca Dellà. Les excavacions, dirigides pels doctors Catalina Mas i Miguel Ángel Cay, de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (IAUB), s'han centrat enguany en el mausoleu i els banys.

El primer espai era una notable construcció que, en origen, tenia un aspecte de torre quadrada. Ja durant l'antiguitat s'havia ensorrat, però s'hi van continuar enterrant persones a dins, com van demostrar les tombes excavades l'any 2021. Mentrestant, les que s'han excavat enguany -més profundes- corresponen al moment originari de la construcció.
 

El primer sarcòfag de pedra

En particular, crida l'atenció un enterrament en un sarcòfag de pedra, el primer que es localitza a l'entorn d'Isona. Malgrat l'interès de la construcció i les dades que proporcionarà l'estudi antropològic de les persones enterrades, les troballes al mausoleu són limitades perquè s'ha pogut comprovar que, ja en l'època antiga, hi va haver un saqueig intens.
 

Imatge del sarcòfag trobat al mausoleu de Llorís. Foto: Aeso Recerca


Mentrestant, els treballs als banys privats de la vil·la (el balneum), han permès conèixer i excavar diverses estances, alineades en funció de la temperatura que es volia aconseguir en cada espai. Així, s'ha comprovat que a l'estança més baixa era un espai modest, però amb una funció fonamental: mantenir viu el foc que escalfava les altres sales.
 
Just en contacte amb aquest espai hi havia la sala calenta dels banys (el caldarium), excavat l'any 2021. Just per sobre, enguany s'ha excavat part de la sala tèbia (tepidarium), on han aflorat diverses conduccions de foc i aigua que demostren que els banys estaven preparats per funcionar també amb fred intens, amb un segon forn per garantir la temperatura desitjada.

La datació del conjunt dels banys se situa en els segles I-II dC, moment de màxim apogeu també de la ciutat romana d'Aeso. Les restes més delicades trobades durant aquesta campanya han estat cobertes per garantir-ne la conservació, i està prevista una actuació de restauració en les properes setmanes.
 

La recerca no s'atura

La vil·la de Llorís és l'únic jaciment de les seves característiques en curs d'excavació a la demarcació de l'Alt Pirineu i Aran, i l'actual projecte de recerca garanteix la continuïtat de les tasques fins l'any 2025. Així mateix, des d'aquest dilluns 1 de juliol s'està duent a terme una nova excavació arqueològica dins el projecte de la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració del Centre d'Estudis d'Isona i Conca Dellà.

En aquest cas, els treballs s'estan efectuant a l'Hort del Cavaller, una finca situada dins l'antiga ciutat romana on es treballa des de l'any 2019 i que ha proporcionat informació molt valuosa sobre les muralles i l'urbanisme d'Aeso.
 
 

Més de 20 anys d'excavacions a l'antiga Aeso

Aquesta no és, però, de les primeres troballes al lloc, ja que l'antiga Aeso és un dels jaciments clàssics de l'arqueologia pirinenca. La seva proximitat a Isona va fer que, ja al segle XIX s'hi descobrissin objectes d'època romana. Tot i això, no s'hi van fer excavacions fins a l'any 2001, quan els treballs d'obertura de la nova carretera van posar al descobert un extens conjunt d'edificis en molt bon estat de conservació.

 
La Generalitat va comprar els terrenys i, en els darrers anys, s'ha trobat la fórmula per la qual el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà tenen cura de la seva conservació i dinamització, i la Universitat de Barcelona s'encarrega de la investigació mitjançant un projecte sobre Aeso i el seu territori, liderat pel doctor Ignasi Garcés.

L'any 2019 s'hi va fer una prospecció geofísica que va permetre establir que la vil·la tenia uns 10.000 metres quadrats construïts. S'hi compta la rica residència dels propietaris, però també estables, magatzems i zones de treball que permetien explotar la finca que en depenia. Les excavacions fetes els anys 2020 i 2021 havien permès anar aprofundint en el coneixement de les diverses dependències de la vil·la.


Altres notícies que et poden interessar







 

Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació