Dissabte, 25 de maig de 2024
cas fiella

L'exdirectora de la residència de Tremp declara que el centre funcionava «correctament» i culpa les monges

La dona assegura que tothom coneixia el pla de contingència i afirma que hi havia EPIs per a tots els treballadors

Pallars Digital Tremp | 15 de gener de 2024 a les 14:21
L'exdirectora de la residència entrant a declarar al jutjat acompanyada de les seves advocades | A. Berga / ACN
Les responsables de la residència geriàtrica Fundació Fiella de Tremp han declarat aquest dilluns per primer cop davant la justícia. Ho han fet citades per una de les dos causes obertes per la mort per Covid-19 de 64 persones durant un brot que hi va haver a la residència al novembre de 2020. ​Treballadores del centre, recordem, ja van declarar al 2022 que durant el brot hi havia "caos" i gent demanant ajuda al passadís.

L'exdirectora, R.N., i l'exresponsable d'Higiene Sanitària, tenen dos causes obertes; una és per un delicte d'homicidi imprudent i tracte degradant per la mort dels ancians; l'altra, per un delicte contra la seguretat dels treballadors. És per aquesta segona causa que declaren aquest dilluns on també han estat citats membres del Patronat de la Fundació Sant Hospital de Tremp.

El primer torn ha estat per l'antiga responsable higienicosanitària del centre. No ho ha fet presencialment, sinó per videotrucada, ja que es troba internada en una residència de monges a Guipúscoa. La dona s'ha acollit al seu dret de no declarar. Per la seva banda, l'acusació particular, que porta l'advocat Xavier Prats, considera que la defensa de les responsables de la residència busca dilatar la causa perquè no se les pugui arribar a jutjar.

Després ha estat el torn de l'exdirectora del centre, R.N., que ha declarat que mentre ella va estar treballant fins que va agafar la baixa, el 27 de novembre, tot funcionava "correctament". A més, ha culpat les monges que atenien els usuaris del brot de Covid-19 que va afectar el centre. La llavors responsable de la residència ha contestat només a les preguntes que li ha formulat el jutge i la defensa.
 

L'advocat de tres famílies d'usuaris que van morir a la residència de Tremp sortint del Jutjat de Tremp. Foto: A. Berga / ACN


Un cop acabada la vista, l'advocat de l'acusació particular, Xavier Prats, ha explicat que l'antiga responsable de la residència ha defensat al jutjat que les acusacions de les treballadores són "totalment falses i infundades" i que "tothom coneixia el pla de contingència" i disposava d'EPIs.

Entre altres, R.N. ha defensat davant el jutge que al centre hi havia una borsa de treball que funcionava i que el personal coneixia el pla de contingència. També ha declarat que s'aïllaven els pacients positius de Covid-19 i que hi havia EPIs per a tothom. L'exdirectora ha donat una versió exculpatòria, que ha justificat al·legant que ella té una formació d'educadora social i que, per tant, no tenia coneixements de medicina ni d'infermeria. En canvi, ha atribuït la culpa de la situació que es va viure dins del centre a les monges que cuidaven els usuaris.

La versió que ha donat l'exdirectora del centre, doncs, contradiu totalment la que van declarar les treballadores de la residència el 2022, que afirmaven que durant el brot hi havia "caos" i gent demanant ajuda al passadís. Van confirmar que ningú coneixia el pla de contingència, que no tenien EPIs i que només disposaven d'una mascareta a la setmana
 

Gairebé la meitat dels residents van morir

El brot de Covid-19 que va afectar la residència Fundació Fiella de Tremp el novembre de 2020 va acabar amb la vida de 64 dels 142 usuaris del centre. El 31 de març de 2022 van començar les declaracions en fase d'instrucció per les causes obertes que hi ha. La jutgessa encara no havia citat a declarar les dues investigades, la llavors directora del centre i la responsable d'Higiene Sanitària.

En les querelles es denuncia que, tant abans com durant la pandèmia, es treballava de manera "precària" i en condicions que incomplien les mesures de prevenció de riscos laborals. Per exemple, recullen les querelles, la jornada laboral era de més de 70 hores a la setmana, incloent-hi caps de setmana sense descans, un horari "extenuant" i més tenint en compte l'edat avançada d'algunes treballadores.

Una de les irregularitats que es va denunciar més recentment va ser l'abril passat, quan es va portar al jutjat que s'havia celebrat la festa de la Castanyada amb els ancians 20 dies abans del brot, sense mascareta i incomplint les mesures anticovid.


Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació