Dimarts, 16 de juliol de 2024
toponímia

El paisatge, possible origen dels topònims dels pobles del Pallars Sobirà

La tesi doctoral de la pallaresa Núria Garcia-Quera planteja aquesta hipòtesi després de sis anys de recerca i 177 persones entrevistades

Pallars Digital Pallars Sobirà | 15 de novembre de 2023 a les 08:00
Núria Garcia-Quera durant la defensa de la seva tesi doctoral | Geografia UAB
Diversos topònims dels pobles del Pallars Sobirà podrien tenir el seu origen en el paisatge. Aquesta és la hipòtesi que planteja l'escriptora Núria Garcia-Quera en la seva tesi doctoral, que ha suposat sis anys de recerca i durant per a la qual ha entrevistat fins a 177 persones de la comarca.
 

Tal com explica Garcia-Quera a Pallars Digital, el mètode alternatiu utilitzat ha estat dissenyat per ella mateixa i està basat en l'estadística. L'objectiu és buscar el significat dels topònims opacs dels nuclis del Sobirà. És a dir, tots aquells que tenen un origen desconegut, com per exemple el cas de Sort.

En concret, ha relacionat segments de topònims que es van repetint, com ara 'Est-', 'Esc-', '-ós' o '-ui', amb característiques del paisatge de les zones on es troben els pobles. L'encreuament ha demostrat que, efectivament, les característiques d'un lloc influeixen en la toponímia.

Per exemple, aquells amb el segment '-ui' (SelluiMencui, Balestui, etc) remeten als pobles amb conques visuals classificades com a "grans". Després de diferents estudis de les citacions medievals, Garcia-Quera va descobrir que aquestes terminacions eren '-uil', però que la forma original era '-oil', el prototip de la paraula antiga "ull". Per tant, els topònims acabats d'aquesta manera fan referència als punts de guaita, els "ulls de les muntanyes", com els devien anomenar els avantpassats.

Una vegada trobats aquests orígens, els topònims amb segments repetits en una mateixa zona formen clústers. "No es tracta d'una casualitat", afirma Núria Garcia-Quera, i apunta que "s'estan referint als mateixos elements del paisatge, sempre hi ha un motiu denominatiu". Posa com a exemple tres pobles de la Vall de Cardós, Esterri, Ginestarre i Arrós.

En aquest cas, el segment 'est' es refereix als antics aiguamolls que hi havia en aquesta zona. Així, per una banda, Arrós significaria "lloc de pas dels aiguamolls"; Esterri, "als aiguamolls, el lloc de pas", mentre que el significat de Ginestarre seria "el punt de guaita d'Esterri".
 
Un altre exemple rellevant són els topònims que comencen per 'Esc-', que en aquest cas es relaciona amb el congost. D'aquesta manera, Escart significaria "al congost, lloc de pas" i Escaló, on avui encara queda una torre de guaita, "al congost, el guaita del damunt". Segons Garcia-Quera, una de les diferències d'aquestes propostes amb el mètode tradicional és que aquest últim no té prou en compte els humans i la seva relació amb el paisatge.

Per a l'autora, aquesta interpretació "és de sentit comú", i apunta que els resultats són "molt clars". En aquest sentit, té previst analitzar si aquest mètode és extrapolable a altres indrets. Per això, Núria Garcia-Quera treballarà tres mesos a la Universitat de Glasgow per veure si els trets que ha trobat als topònims pallaresos també es donen a Escòcia i amb les llengües celtes.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació