Dilluns, 14 d'octubre de 2024
alta tensió

Tremp suspendrà les llicències per instal·lar grans parcs fotovoltaics

L'alcaldessa Maria Pilar Cases ho ha anunciat al Parlament en una compareixença conjunta amb el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol

Redacció Barcelona | 17 de juny de 2022 a les 11:26
Mullol i Cases durant la seva intervenció a la comissió d'acció climàtica | Ajuntament de Tremp
Tremp suspendrà les llicències per instal·lar grans parcs fotovoltaics al municipi. Així ho anunciat la seva alcaldessa, Maria Pilar Cases, durant la compareixença a la comissió d'acció climàtica d'aquest dimecres al Parlament de Catalunya juntament amb el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol. L'alcaldessa ha concretat que es donarà llum verda a aquest suspensió durant el proper ple municipal extraordinari previst per al 23 de juny.

Durant la seva intervenció, Cases, que també ha parlat com a presidenta del Geoparc Orígens, ha denunciat l'impacte negatiu que tindrien els megaprojectes solars i la nova línia aèria d'alta tensió projectada a quatre municipis del Pallars Jussà. Sobre aquest darrer, la batllessa ha assenyalat que té una "molt mala planificació" i que contradiu el pla internacional de protecció dels geoparcs mundials.

La línia aèria de molt alta tensió provinent de Laluenga (Aragó) comptaria amb una tensió de 400 quilovolts i un recorregut total de 153 quilòmetres, 23 dels quals passarien per sobre dels municipis de Tremp, Castell de Mur, Gavet i Isona i Conca Dellà, municipi on també s'hauria de construir una subestació complementària. Cases ha afegit que el projecte és "energèticament ineficient" i que contradiu els principis del pla nacional integrat d'energia i clima 2021-2030 i el pla de desenvolupament de la xarxa de transport 2021-2026.

 Podeu recuperar la compereixença dels representants pallaresos a partir al punt 3:14:01.


Així mateix, Maria Pilar Cases ha exposat que territoris com el Pallars s'enfronten a una gran pressió de parcs eòlics, fotovoltaics i línies elèctriques d'evacuació. Uns projectes, afirma, que "estan posant en risc els territoris i el desenvolupament local sostenible a causa de la desnaturalització dels paisatges".

En aquest sentit, ha recordat que entre el 2020 i el 2021 es van rebre 19 sol·licituds d'implantació de plantes solars que ocupen més de 600 hectàrees de sòl agrícola productiu de l'àmbit del Geoparc. Per a Cases, l'allau de sol·licituds "desborda tots els serveis municipals", ja que "no té previst en el seu planejament urbanístic una implantació tan forta de projectes en sòl no urbanitzable". A més, ha remarcat que al Geoparc ja existeix un extens entramat de línies elèctriques provinents de les centrals hidroelèctriques.

«Les renovables no suposen un increment de llocs de treball estables»

Per altra banda, ha subratllat que els nombrosos parcs solars projectats ocuparien espais agraris on es desenvolupen activitats tradicionals i en pobles on més del 55% de la població viu de l'agricultura. Per aquest motiu, ha alertat que "les renovables no suposen un increment de llocs de treball estables" i que el seu efecte derivat és "l'increment de la tendència de despoblació i envelliment del territori".

A tot això, recorda Cases, el Geoparc va realitzar un estudi per tal de trobar l'equilibri entre complir els objectius de neutralitat climàtica i preservar els paisatges dels Geoparcs i el seu desenvolupament rural sostenible. Així mateix, els quatre ajuntaments afectats, juntament amb el Consell Comarcal i el Geoparc, van presentar al·legacions a un projecte que es considera una "amenaça" territori.

«L'informe d'impacte ambiental presenta una falta de rigor preocupant»

En total, són 32 al·legacions, 14 de caràcter general i 18 sobre l'estudi d'impacte ambiental del projecte. Precisament, sobre aquesta qüestió ha intervingut el president comarcal, que ha posat de relleu la "falta de rigor preocupant" d'aquest informe. Josep Maria Mullol assegura que l'estudi presenta vàries incongruències i mancances, i que la LAAT amenaça la fauna i la viabilitat dels plans de desenvolupament econòmic i social, i tampoc té en compte els impactes sobre el patrimoni cultural i geològic de la zona.

Per altra banda, Mullol ha alertat que a l'estudi tampoc s'han tingut en compte aspectes com els riscos naturals en algunes de les zones, les quals presenten una vulnerabilitat molt alta pel que fa al risc de despreniments i esllavissades. En aquest sentit, el president del Jussà ha sentenciat que el paisatge és un dels principals atractius del nostre territori i una eina molt poderosa per al seu desenvolupament. 
 

Altres notícies que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació