14 d'abril de 2024
carreteres

Joan Talarn reivindica més implicació del Govern en la millora de la xarxa viària del Pirineu

El president de la Diputació de Lleida demana el suport de la cambra catalana per no fer recaure sobre el món municipal la responsabilitat de dotar-lo de les infraestructures més bàsiques de mobilitat

Redacció Parlament | 3 de març de 2022 a les 09:10
El president de la Diputació, Joan Talarn, amb el diputat Marc Baró a l'esquerra de la imatge | Diputació de Lleida
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat aquest dimecres al Parlament de Catalunya una major implicació del Govern de la Generalitat en la millora de la xarxa viària de Lleida, el Pirineu i l'Aran. Talarn ha declarat que "el país l’estructurem des dels municipis i fa massa anys que tenim la sensació que alcaldes i alcaldesses de l’entorn rural estem sols i que massa sovint la Generalitat ha fet recaure sobre el món municipal la responsabilitat de dotar el nostre veïnatge de les infraestructures més bàsiques de mobilitat".

El president ha comparegut davant la Comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament de Catalunya, que presideix el diputat Ramon Tremosa, per tal d’exposar les necessitats de mobilitat a les comarques lleidatanes i pirinenques. Al president l’han acompanyat el diputat i el director de Serveis Tècnics, Marc Baró i Joan Albert Mas, respectivament, així com altres membres de l'ens.


Joan Talarn ha emmarcat les necessitats de mobilitat a la demarcació recordant que "la de Lleida, Pirineu i Aran és la demarcació catalana més extensa de Catalunya i la menys poblada. Amb una superfície de 12.169 quilòmetres quadrats, els seus 231 municipis apleguen 438.517 persones, la qual cosa suposa una densitat de població de 36,1 persones per quilòmetre quadrat”, de manera que "tot i sumar la superfície de les demarcacions de Tarragona i Girona juntes, la de Lleida té només una quarta part de la seva densitat de població".

Aquest "desequilibri poblacional important" es resumeix en el fet que “les dones i els homes de Lleida, per pocs que siguem, ens veiem obligats cada dia a recórrer distàncies llargues en els desplaçaments habituals i necessaris pel territori, i penalitzats per ser menys persones, els recursos per mantenir aquesta àmplia xarxa viària més extensa són paradoxalment menors que a la resta del país”. Talarn ha sentenciat: "Asfaltar un quilòmetre d’una carretera costa el mateix al Baix Llobregat que al Pallars Jussà o les Garrigues, però a Lleida tenim la impressió que no s’acaba d’entendre que el rendiment social d’aquest asfalt és encara més transcendent a la muntanya i l’interior poc poblat que al litoral massificat
 

Necessitat d’estructurar la mobilitat al Pirineu


Talarn s’ha referit a les necessitats de mobilitat a tot el territori de la demarcació, en especial al Pirineu, ja que "està pensada en vertical, per entrar hi o sortir-ne, però no per intercomunicar-se", recordant que "l’Eix Pirinenc, el que estructuraria el país pel nord, només va ser objecte d’alguna acció parcial quan un pallarès va ser ministre d’Obres Públiques" i que "la reconversió de la N-230 en l’A-14, que uniria la ciutat de Lleida amb la boca sud del túnel de Vielha, 20 anys després només connecta l’A-2 amb una rotonda poc abans d’arribar a Almenar".

 

Altres notícies que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació