Un equip de científics del
Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) està agafant mostres aquests dies als rius del Pirineu en el marc del projecte europeu Plasticopyr, que estudia com reduir la contaminació per plàstics als ecosistemes de muntanya. L'objectiu final és veure com es pot fer compatible el turisme amb la conservació dels ecosistemes fluvials i evitar que els plàstics acabin sent transportats al mar.
El projecte, que en aquesta fase s’està desenvolupant al Ripollès, compta amb científics d'Andorra i França per emprendre plegats una metodologia per avaluar i divulgar l'impacte ambiental d'aquests residus i buscar solucions per reduir-ne la seva presència. L'estudi destaca per l'enfoc multidisciplinari i per buscar la forma de conscienciar els ciutadans.
Una de les investigadores participants al projecte, Helena Guasch, del CEAB, destaca precisament l'enfoc multidisciplinari del treball per analitzar la problemàtica, buscar solucions i treballar amb agents del territori. "No és un programa de recerca bàsica, sinó de cooperació transfronterera per resoldre problemes i buscar solucions conjuntament amb els agents del territori", afirma.
En primer lloc, però, subratlla una idea: "els plàstics són necessaris perquè ens fan la vida més fàcil, però cal reduir els d'un sol ús, que són els que ens trobem en el medi", afirma la investigadora. I el turisme de muntanya, en el cas de la zona dels Pirineus, també hi pot influir. De fet, l'estudi parteix de la hipòtesi que on hi hagi més activitat turística hi haurà més quantitat de plàstics.
L'impacte que els plàstics tenen en entorns fluvials encara no s'ha quantificat ni demostrat i falta fer molta recerca encara, segons expliquen els investigadors del projecte. L'estudi analitzarà mostres d'aigua extretes al Ripollès en diferents períodes de l'any. Aquests dies s'ha treballat sobre el terreny i està previst que es repeteixi en diferents períodes com ara el desglaç, moment en què es podrà analitzar la influència del turisme de neu en el medi.
La Covid-19 i la nova realitat
L'estudi havia de començar la primavera passada, però la irrupció de la pandèmia ho va endarrerir fins a la tardor. Inicialment van veure la Covid-19 com una possible interferència, però ara consideren que serà una "oportunitat" per avaluar si aquesta situació "anòmala" vindrà acompanyada de nous comportaments que es mantindran.
Un clar exemple són els plàstics d'un sol ús. Per Guasch, amb l'excusa de la crisi sanitària s'ha anat "enrere" i es fa un "ús excessiu" d'aquests plàstics. Així mateix, les restriccions han modificat els hàbits dels ciutadans i s'han disparat les visites en entorns naturals, fent saltar les alarmes pel seu impacte en el medi. I una de les preguntes que es fan els científics és fins a quin punt els ecosistemes naturals podran sostenir aquest increment de la freqüentació o si caldrà implementar mesures per fer-ho més sostenible.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
