Dimarts, 12 de novembre de 2024
Crònica

Govern i partits enfilen entre retrets la «reconstrucció» post-pandèmia

Els pressupostos, considerats "insuficients" per l'oposició, reben llum verda al Parlament amb el suport de JxCat i ERC i l'abstenció dels comuns, però l'executiu els haurà de refer pel coronavirus

Oriol March / Roger Tugas Vilardell 25 d'abril de 2020 a les 09:15

Mai abans un ple de pressupostos -tradicionalment el més rellevant de l'any, competint amb el debat de política general- havia estat tan revestit d'excepcionalitat. Treballadores i treballadors del Parlament netejant el faristols, membres del Govern i diputats amb guants i mascareta, mesures de distanciament social i un ambient enrarit han protagonitzat la jornada a l'hemicicle. La sessió, maratoniana, ha orbitat al voltant del concepte de la "reconstrucció" posterior a una pandèmia, la del coronavirus, que ha capgirat el guió de la legislatura i la vida dels ciutadans en tan sols un mes.


Al ple només s'hi han vist 21 diputats. La resta han seguit la sessió des de casa, delegant el vot o bé exercint-lo de forma telemàtica. És el cas de 25 representants de Junts per Catalunya (JxCat) en un gest que a banda d'administratiu també és polític, amb el retrovisor posat en la investidura fallida de Carles Puigdemont. Sobre la taula, els comptes de la Generalitat pel 2020, que han rebut el suport de JxCat i ERC i també l'abstenció decisiva dels comuns. El grup que comanda Jéssica Albiach no ha expressat excessiu entusiasme per votar al costat dels grups que formen part de l'executiu -especialment pel que comanda el president Quim Torra- i no s'ha estalviat cap retret.

De fet, els retrets han estat constants durant el dia, per bé que a molts menys decibels que de costum. La gravetat s'ha imposat al llarg d'aquest divendres -el nombre de víctimes era indestriable del debat parlamentari-, també en la sessió de control a Torra, la primera des que va arrencar la pandèmia. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha aprofitat per intentar arrencar un compromís del president de cara a un acord català de reconstrucció. El dirigent independentista ha recollit el guant, i hi ha afegit l'adjectiu "disruptiu". El posarà en marxa aviat amb "tot el talent del país".


Això vol dir sumar-hi partits, entitats, agents socials i econòmics i també la comunitat científica, implicada com està en combatre la pandèmia i elaborar -així ho ha fet l'epidemiòleg Oriol Mitjà- l'estratègia de desconfinament catalana, que aquest dissabte validarà el Govern en una reunió extraordinària. Torra, per cert, ha destinat part de la sessió de control a enviar un missatge directe als comuns per tal que "influeixin" al govern espanyol a l'hora de retornar a les autonomies les competències per liderar la desescalada. Poc després, des de la Moncloa, el ministre Salvador Illa ha certificat que la centralització continua i que qui dirigirà la nova fase serà l'Estat.

Torra, en tot cas, parla més de "construcció" que de "reconstrucció", terme que sí que ha acollit el vicepresident Pere Aragonès. De fet, el dirigent d'ERC ha situat els pressupostos com la "primera pedra" del pla de xoc social i econòmic que s'haurà de posar en marxa per superar l'impacte de la pandèmia. Aragonès, que ha estès la mà al PSC -i, en menor mesura, a una CUP molt molesta per la gestió del coronavirus i la dinàmica pressupostària- per obtenir més recursos de l'Estat, ha insistit que en cap cas es pot bescantar l'autodeterminació, els presos i els exiliats en la reconstrucció.


Els comuns han coincidit en la necessitat de pactar un pla de xoc aviat -del qual han fixat les seves línies mestra-, però també han reclamat, a mig termini, un "acord per a la vida" vehiculat a través d'un procés participatiu amb agents socials i experts per canviar el model social i econòmic. Ho han fet, però, mentre enviaven dards a JxCat, de qui sospiten que en realitat no volia segellar l'acord i reconeixent que l'abstenció els pot generar desgast electoral. Albiach ha reclamat que el gest faci el salt a Madrid i que l'independentisme validi uns futurs pressupostos estatals, però els grups del Govern han coincidit a demanar també que l'executiu central pagui deutes i rebaixi el dèficit fiscal.

Lluís Salvadó (ERC) veu en aquesta aliança com a l'inici d'alguna aliança més ferma, afirmant que "la transversalitat de tres forces polítiques que permet aprovar aquests pressupostos hauria de continuar en el futur", però sense tancar la porta a acords amb les altres esquerres. Aragonès ha cridat a "construir entre tots una alternativa" en un "país més just, pròsper i lliure" i, per ara, el PSC s'hi ha posat millor que la CUP. "Si vostès volen, es buscarà l'acord, però caldrà plantejar també els ingressos", ha avisat Assumpta Escarp (PSC), qui ha assegurat que la mà estesa és real. La CUP, però, s'hi ha mostrat més esquerpa i ha demanat: "Com faran el pla de xoc sense augmentar tributació a grans empreses i fortunes?".

Aval a uns comptes caducats

Normalment, un Govern que aprova els seus pressupostos pot seguir endavant sense excessius sobresalts. En aquest cas, l'excepcionalitat és doble: els comptes havien de servir per posar fi a la legislatura -Torra havia d'anunciar data de les eleccions un cop validats, trencada com estava la relació entre socis-, i ara l'executiu es troba que estan caducats només sortir del forn. L'oposició -des de Ciutadans al PSC, passant per la CUP i el PP- els han trobat "insuficients", i han demanat refer-los. Només els 1.800 milions extres per fer front a la despesa sanitària obligaran a modificar àmpliament partides, i tot allò que impliqui crèdit o endeutament haurà de ser validat a través de decrets llei.


Decrets llei com els que, per exemple, ha validat el Parlament amb àmplia majoria per fer front al curt termini de la pandèmia. L'horitzó del 2021, almenys a nivell pressupostari, és més present que mai: la legislatura ja no té data de caducitat, per bé que fonts parlamentàries insisteixen que les "discrepàncies creuades" entre socis no albiren una convivència senzilla. Encara menys per afrontar una crisi que, de moment, ja afecta més de 680.000 catalans que han perdut temporalment la feina mentre el PIB amenaça de caure fins a dos dígits, tal com va avisar Torra fa una setmana.

El Govern no ho tindrà senzill per convèncer el PSC -distant amb l'independentisme, al seu torn enutjat per la recentralització de Sánchez- ni tampoc els antics socis de la CUP, que ha definit els comptes com una "condemna" a les classes populars. La reconstrucció no serà una tasca senzilla, amanida de retrets com ha estat una sessió marcada per les mascaretes, els guants i els gels desinfectants. La nova normalitat s'ha assajat aquest divendres al Parlament i tenyirà un procés complex de desescalada al qual ningú -ni tan sols els epidemiòlegs- s'atreveix a posar data de caducitat.







 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació