El Pallars Jussà ja és la comarca amb més població de voltors de Catalunya

La població de voltor comú a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L’informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. El nou cens avalua l’evolució del voltor comú tenint en compte l’anterior cens, del 2008.

Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.

L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. Es confirma, d’aquesta manera, l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.

Lleida, la més poblada

El primer lloc, amb diferència, l’ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colònies i 12 nius aïllats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l’últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.

Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Jussà i l’Alt Urgell. A diferència de deu anys enrere, quan l’Alta Ribagorça se situava al capdavant, ara és el Pallars Jussà la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colònies i dos parelles aïllades, i un creixement del 106% respecte de l’anterior cens.

L’Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colònies i tres nius aïllats. Segueixen l’Alta Ribagorça, amb 152 parelles; el Pallars Sobirà, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsonès, amb 43 parelles, i el Segrià, amb cinc parelles.
 
La demarcació de Tarragona representa el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279 el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. Finalment, a Barcelona, s’ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l’1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colònies i un niu aïllat. 

En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.