La
CUP ha iniciat els tràmits a l'
Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per revertir a l'administració pública quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca, concretament, la de Capdella, Molinos, la Plana i l’auxiliar de Capdella. La formació anticapitalista denuncia el "frau" de diverses administracions que, segons diuen, han permès "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades a través de concessions "caducades".
A més, la CUP també ha presentat una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció i a l'
Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) perquè s'investiguin possibles delictes per "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades, així com els possibles delictes que se’n puguin derivar, com "l’alteració de les condicions concessionals via registre d’aigües, ocultació d’informació de les caducitats, alteració dels cabals concessionals i dels cabals ecològics, tracte de favor, prevaricació administrativa i tràfic d’influències".
La diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, ha considerat que es tracta d'un cas paradigmàtic de "portes giratòries" i ha denunciat que les empreses són les úniques beneficiàries de les centrals hidroelèctriques tot i treballar amb concessions "caducades" des de fa anys. La diputada ha posat d'exemple que el govern d'Artur Mas nomenés Pere Palacín, provinent d'empreses energètiques, com a director general d'Energia. Així mateix, ha denunciat que les empreses d'aquest sector competeixen per fitxar com a membres dels consells d'administració aquells que els han concedit "prorrogues irregulars" des de l'administració.
En aquest context, la diputada ha denunciat que el Govern "continua repartint cadires" i s'hi ha referit com a "independentisme
business" tot denunciant que no estan fent res per "recuperar sobiranies".
Per la seva banda, el regidor de la CUP a la Torre de Capdella, Josep Plasencia, ha considerat que "és de justícia" que es comenci la "llarga cursa de municipalització i nacionalització de l'energia des d'aquestes petites centrals que van ser les primeres en il·luminar el país". I ha afegit que volen saber per què càrrecs de l'ACA no han fet res per garantir que les explotacions reverteixin en mans púbiques tot i conèixer les "prorrogues il·legals". En aquest sentit, ha denunciat que s'hagi permès que empreses privades es lucrin amb un bé públic que "és de tots" com l'aigua.
Segons la CUP, serà la primera vegada que l'expedient de reversió el presenti un ciutadà i no una administració, ja que fins ara només s'han donat cinc casos a tot l'Estat, dos iniciats per ajuntaments i els altres per la
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), sota demandes dels ajuntaments competents i de plataformes ciutadanes. La CUP demana la reversió a l'administració pública en virtut del reglament de domini públic hidràulic, la Llei d'aigües i la Llei de patrimoni.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
