La trajectòria del trempolí Jordi Mir arriba a la gran pantalla amb un documental

La trajectòria del filòleg trempolí Jordi Mir arriba el pròxim 4 de juny a la gran pantalla amb el documental Jordi Mir. Pompeufabrant Catalunya. Dirigit per Josep Alcover, ofereix una "aproximació insòlita" a la figura de Pompeu Fabra a través de l'activista pallarès, un dels impulsors de la Flama de la Llengua Catalana.

 
Segons Alcover "trepitjarem indrets emblemàtics de Catalunya, parlarem de català des d’un camp de futbol i un plató de televisió, i farem història de la llengua i el país amb una carmanyola, una cantimplora, una càmera de fotos i una jaqueta, per si refresca".
 
Filòleg de professió, Jordi Mir ha estat mestre en escoles per a adults, i com reconeixia a l’entrevista que li va fer en Xavier Maduell a la revista Vèrtex 262, la docència el va vincular amb la llengua i amb Fabra. "La docència sempre m’ha agradat molt perquè et permet transmetre una cosa que t’apassiona, com és la llengua en aquest cas".

L’any 1958 ja va organitzar un curs de català al Centre Excursionista Àliga en una època en què això estava més que prohibit. "Des de llavors sempre ha estat, i és que crec fermament que la llengua és el vincle que ens uneix i ens fa forts", remarca.
 
Assessor lingüístic de Joaquim Maria Puyal, des de 1976, en les seves retransmissions de partits de futbol, Mir va col·laborar també en els programes de TV3 com Vostè pregunta, Vostè jutja, La vida en un xip, Un tomb per la vida i L’indret de la memòria.

A més, Jordi Mir ha estat col·laborador habitual al diari Avui, o a revistes molt diverses com Serra d’Or, Lo Raier, Cavall Fort, Excursionisme, Descobrir o Llengua Nacional. L’any 1998 va publicar amb Carles Albesa, primer director de la revista Vèrtex, un llibre fonamental per a la terminologia muntanyenca, el Diccionari d’esports de muntanya. 

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha participat en aquest documental com a conseqüència de la vinculació de Jordi Mir amb l’excursionisme i amb la creació l’any 1968 de la Flama de la Llengua Catalana que després de mig segle de vida segueix convertida en un dels pilars culturals de la FEEC.
 

Altres notícies que et poden interessar