Durant els anys que va ser presidenta del Congrés, Meritxell Batet va treure la paraula a qualsevol diputat que parlés qualsevol llengua que no fos la castellana. Una vegada i una altra, va assegurar que el reglament així ho marcava i que ella no tenia cap altra alternativa que prohibir l’ús del català, el gallec o l'eusquera. Una mentida, per més que es repeteixi durant anys de forma sostinguda, continua sent una mentida.
En política, hi ha una bruixa malèvola i despietada que es diu “aritmètica parlamentària”. Obliga els partits i els polítics a fer coses que no voldrien. De vegades, els fa fer exactament el contrari del que havien promès als seus electors. El president espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció, Pedro Sánchez, torna a patir els capricis de la metzinera, però –astut i flexible com és– ho accepta amb esportivitat i tira endavant sense patir gaire per les víctimes col·laterals.
La cap de llista per Barcelona com a mínim hauria d’assajar una disculpa, amb un comunicat de premsa, amb un text o un vídeo a les xarxes socials. El silenci ensordidor fereix profundament el seu partit, el PSC, que demostra que la seva submissió al PSOE és tan gran que es presta a fer de botxí lingüístic quan toca, o accepta sacrificar la cap de llista i que aparegui com una mentidera per servir els interessos de Sánchez.
Els catalans de la demarcació de Barcelona van atorgar la confiança a la diputada Batet, fent-la guanyadora de les eleccions. Després de l’esperpent viscut amb el canvi instantani de criteri a la cambra baixa, sense cap necessitat de modificació reglamentària, com a mínim, Senyora Batet, es mereixien una disculpa.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.