Dilluns és un dia important. Els onze magistrats del Tribunal Constitucional, controlat per la majoria conservadora i amb quatre d'ells amb el mandat caducat, entre ells el seu president, han de decidir si, per primer cop, veten la tramitació parlamentària d'una llei a les Corts Generals. En aquest cas, de la proposició de llei que, en el marc de la reforma del codi penal, va aprovar el Congrés i que ara hauria de votar al Senat per forçar la renovació de l'alt tribunal i canviar-ne les majories. El procés de renovació està bloquejat, ja de forma definitiva, per la negativa de la dreta judicial i del PP, a qui Alberto Núñez Feijóo ni tan sols ha intentat moderar, a complir amb les previsions constitucionals.

Unes previsions que marquen que, amb unes majories reforçades que han unit periòdicament al PP i al PSOE, cal renovar periòdicament el Tribunal Constitucional (TC) o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d'acord amb la representació parlamentària. I aquesta fa que, des del 2018, governi el PSOE recolzat en Podem, les esquerres nacionals d'ERC i EH Bildu i el PNB i que, per tant, no ho faci la dreta. Quan el president era Mariano Rajoy, el PP es va assegurar el control d'aquests organismes i que el TC continués actuant a la pràctica com una mena de tercera cambra i que la dreta judicial continués fent anar el rodet en els nomenaments de l'alta magistratura que són competència del CGPJ.

El PP, però, ha estripat les cartes i la inestabilitat en què s'ha instal·lat la política espanyola, que ha donat lloc a repeticions electorals i a legislatures molt curtes, ha provocat que no tingui cap incentiu per deixar-se perdre el control del TC ni de l'òrgan de govern dels jutges. El moderat Feijóo espera sortir guanyador de les eleccions generals d'aquí a un any per renovar-ho tot de nou amb majories de dretes. Sánchez ha estat president amb un Constitucional conservador i un CGPJ que també ho és i que fa quatre anys que està en funcions, cosa que ha provocat diversos tocs d'alerta de les institucions europees.

La situació no és nova per al públic català, certament. En els anys del procés, i gràcies a l'aposta del PP secundada pel PSOE de resoldre'l per la via judicial, ens hem familiaritzat amb el lawfare, amb els efectes de la politització de la justícia, amb els tribunals impedint que el Parlament debati determinats assumptes encara que no es plasmin en lleis i siguin simbòlics...

Tot això ha estat passant amb el suport del PP i de les altres dretes, a les que ara lògicament els sembla bé que el TC pugui parar els peus a Sánchez; amb la crítica més o menys pujada de to de Podem; i amb l'aplaudiment del PSOE, que ara es posa les mans al cap per la ingerència del poder judicial en el legislatiu. Discursos cínics i contradictoris a banda, prou que se n'ha parlat, és evident que s'ha trencat l'equilibri de poders i que el problema rau en fins a quin punt s'han pervertit les lleis i les institucions a l'Estat.

Quan això, ja fos amb la guerra bruta, les clavegueres o els tribunals patriòtics s'extralimitaven, es feia per protegir la corona o la unitat d'Espanya no passava res perquè el PSOE, el PP i la pràctica unanimitat dels mitjans callaven. Les llums de l'estat de dret s'apagaven, les garanties desapareixien i a les fosques passava el que tocava per salvar l'Estat dels seus enemics. L'endemà, l'orquestra continuava tocant com si res. El problema ha arribat quan, en la seva guerra amb el PSOE i assetjat per la visceralitat dels seus entorns i l'alternativa de Vox, el PP ha decidit saltar-se les normes i violentar un sistema que feia més de quatre dècades que anava fent.

És evident que en la posició dels entorns més conservadors també hi té a veure la por que la incidència dels socis de Sánchez acabi apartant el PSOE del seu camí. Per ara, els socialistes no han donat indicis d'estar disposats a convocar un referèndum a Catalunya o a qüestionar la propietat privada per intervenir el mercat de l'habitatge, per exemple. Però és evident que Sánchez ha fet cessions programàtiques i polítiques, com ara la reforma del codi penal, els indults o les lleis feministes, que han posat en guàrdia els sectors més involucionistes.  

Sobre la maniobra del PSOE per canviar les majories necessàries per renovar el TC i la forma en què s'ha executat hi ha dubtes legals i també de bona praxi parlamentària. Similars als que hi havia amb els plens del sis i set de setembre de 2017 al Parlament que van acabar processant i empresonant la presidenta de la cambra, Carme Forcadell. Molts dels que ara es posen les mans al cap aleshores ja van parlar de "cop d'estat" a Catalunya sense posar-se vermells. Però, més enllà de la qüestió de mètode, que sens dubte és important en democràcia, cal anar també al fons.

Cal fer-ho per preguntar-se si ha de pesar molt més el poder judicial que el legislatiu, que és el que representa de forma més fidedigna i directa la voluntat popular, també en el cas del Parlament de Catalunya. I cal fer-ho també per acceptar el debat sobre què cal fer quan hi ha qui bloqueja i ofega les alternatives amb més suport ciutadà. Què cal fer quan, de forma sistemàtica, es desatén una majoria social i política que s'ha expressat al carrer, però també a les urnes i que reclama poder votar independència sí o no i amb regles clares?

És el que ha passat a Catalunya a la darrera dècada i encara aquesta setmana els dirigents del PSOE feien com si sentissin ploure quan se'ls reclamava de nou acordar un referèndum i Sánchez proclamava que el procés estava "acabat" tot i saber que som davant d'un conflicte irresolt. I què cal fer quan no s'atén la lògica de funcionament de les institucions i, violentant les regles del joc i el seu esperit, se'n torpedina la seva renovació primer i els intents de posar-hi remei després?

Els poders s'han de contrapesar els uns als altres, però no bloquejar. Quan la voluntat popular és accessòria i no se li dona sortida, quan no s'admeten els resultats electorals i es fan trampes, quan el sistema no només no es renova sinó que es bunqueritza, la democràcia es degrada i perd legitimitat. I acabem tots pendents del ple del TC i de les maniobres dels que no van votar la Constitució un dilluns qualsevol a les portes de Nadal. 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor