1 de 10
fil directe

Un punt final

per Ferran Casas, 7 d'octubre de 2022 a les 22:30 |

«Unes noves eleccions podrien alterar l'ordre o el volum dels factors, però no el desacord entre dos partits que es necessiten per tornar-hi»

Hi havia alguna cosa més que indicis que el procés independentista que va començar a caminar l'any 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional retallant l'Estatut i la gran manifestació del 10 de juliol, i que va començar a quallar institucionalment la Diada de 2012 ja s'havia acabat. El 27-O de 2017 va ser una derrota sense pal·liatius per a l'independentisme, que va col·lapsar fruit de la repressió, la manca de suports i la mala gestió de les expectatives per part dels líders, que va fer que descartessin desafiar l'Estat en el moment clau.
 
Durant cinc anys, uns i altres han estat incapaços de presentar un diagnòstic compartit sobre què va passar i també de traçar un full de ruta per tornar-hi. L'independentisme encara no ha reculat a les urnes, però acusa falta d'unitat. De tot allò, que va viure el seu clímax entre 2012 i l'1-O de 2017, en quedava poc en peu. El més visible i poderós era el govern de coalició ERC-Junts. Dos enemics íntims de la política catalana, dues tradicions sempre a la brega, es van posar d'acord el 2012, i el 2015 van governar junts. Que ho facin plegats -i amb el suport de la CUP- és l'únic camí per avançar cap a la independència amb els actuals equilibris.

Però, per la composició dels lideratges, de les ideologies -Junts en té i demana, per exemple, rebaixar impostos- i la competència electoral, ha estat impossible continuar junts. És així perquè només hi ha un objectiu compartit (la independència), però no predisposició a ser lleials als resultats electorals ni flexibilitat per acordar com "tornar-ho a fer". A això afegiu-hi la motxilla pesada de les desconfiances i entendreu perquè Junts ha decidit sortir del Govern i deixar-hi ERC tota sola denunciant incompliments de l'acord. Una sortida sancionada per les bases -cosa que és molt sana- però sense que s'hagi pronunciat abans l'executiva, el consell nacional i el secretari general -cosa que ja no ho és tant.

No crec que la decisió sigui la millor per a l'independentisme. Pot enfortir la posició política i electoral d'ERC, que s'ha mantingut ferma en el seu full de ruta tot malgrat els seus escassos resultats i que ha perdut, en poc temps, el suport de la CUP primer i de Junts després, però debilita el moviment i l'obliga pràcticament a començar des de zero. I és evident, per més que, lògicament, Laura Borràs intenti explicar el contrari, que Junts és qui en surt més malparada, tal com han fet evident el to resistencialista de Jordi Turull, les cares llargues i el que, fora de micro i de Twitter, deien els seus dirigents aquest divendres al vespre. És veritat que així no es podia seguir, i també que no ajudarà, si més no a curt termini, que Junts quedi minvada i en orsai, i ERC havent d'assumir encara més contradiccions. 


La decisió de Junts no és coherent amb les necessitats del partit i de l'independentisme, però sí que ho és amb l'estil que ha abraçat. L'any 2010, Artur Mas va guanyar i ser president amb 62 escons per a CiU. Ara són pràcticament la meitat, l'espai polític que representava s'ha refundat tres cops (PDECat, Crida i Junts) i ha perdut institucionalitat. Junts, que ha incorporat la majoria de l'antiga CDC, d'on en provenen els principals lideratges, va sumar per mantenir-se al poder perfils independents i missatges maximalistes i emocionals. Volia així fer front al creixement d'ERC, als efectes de les turbulències del procés -els va separar d'Unió i del sector més moderat de Convergència- i als torpedes dels casos de corrupció. Per no recular institucionalment van fer un viratge que ara culmina amb Borràs i Puigdemont reforçats i marcant la línia, i arraconant als que, com Turull, volien recuperar amplitud mentre surten del Govern sense que els en facin fora.

Junts ha alimentat durant cinc anys la crítica descarnada a ERC per un canvi de rumb que l'ha allunyat d'un sector de l'independentisme i també per altres causes menys fàcils d'entendre. Ho ha fet a les xarxes o des d'espais com el Consell de la República i el mateix Govern després de perdre'n la presidència. El sector institucional ho donava per bo esperant-ne rèdits electorals i quan, amb la situació ja fora de control, han intentat rectificar no n'hi ha hagut prou amb els consellers passejant-se per les ràdios i televisions durant una setmana i la pressió dels quadres territorials. 

El dubte és què passarà ara. Aragonès haurà d'aconseguir, a Barcelona i a Madrid, èxits en el context d'una enorme pressió de Junts i l'ANC, que intentaran sincronitzar discursos, per convocar eleccions. ERC haurà d'apel·lar a la responsabilitat dels antics socis per aprovar pressupostos en un moment gens fàcil per al conjunt dels catalans si és que no vol prorrogar-los o recórrer al PSC i perdre la seva discreta incidència al Congrés. Unes noves eleccions tornarien a repartir les cartes, però si se celebressin aviat no deixarien l'independentisme millor: tal vegada podria canviar l'ordre o el volum dels factors (cosa que uns i altres asseguren que no és el que els mou), però el que no s'alteraria és el desacord de fons. És un punt final. ERC, Junts i la CUP ja no estan junts, però encara tenen a les seves mans decidir com es continua escrivint la història.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou, I tot això com es paga? i Tota la veritat. A Twitter: @Ferrancm.
Més articles de l'autor
29/01/2023

ERC, oferta i dubte

22/01/2023

Perdre la son per un tresor

15/01/2023

Tornar, sí; però com?

31/12/2022

Vint-i-tres preguntes esperen resposta

25/12/2022

Any de guerra i trencaments

18/12/2022

Cop d'estat o què?

04/12/2022

El que li falta a Illa per ser Maragall

27/11/2022

Tria el teu unionista i piula

20/11/2022

La pilota tacada

11/11/2022

Si t'asseus a negociar

Participació