Maria Barbal (escriptora), Jordi Mir (lingüista), Jordi Creus (editor), Pau Castell (historiador), Marta Sancho (arqueòloga i historiadora), Francesc Xavier Tarraubella (historiador), Francesc Prats (editor), Arcadi Castilló (erudit), Jordi Sansa (músic), Jacinto Bonales (investigador) i tants d’altres (que ningú s’enfadi, és impossible citar-vos a tots i totes). 

A Tremp som actualment 5.893 habitants (lamentablement menys que fa un any) i al Pallars Jussà 13.227 (desgraciadament menys que fa un any), però malgrat que en nombre total no som massa, la veritat és que de la nostra ciutat i comarca ha sorgit una llarga llista de “cracs” de la cultura (entesa com a coneixement en tots els seu àmbits); homes i dones amb llargues i exitoses trajectòries acadèmiques i professionals. Tots i totes gaudeixen d’un ampli reconeixement fora del Pirineu, alguns a nivell estatal i fins i tot internacional. 

Però, de vegades (només de vegades) el reconeixement al seu treball els arriba lluny de la nostra terra i no és fins bastant temps després que a casa seva comencem a posar en valor el seu treball.

– Sí, em sembla que té a veure alguna cosa amb les bruixes.

– Crec que és músic. 

– Tens raó, escriu llibres, però no sé exactament de què.

Frases que de vegades podem escoltar referides a aquests “cracs”.

Tampoc es tracta que ens culpabilitzem. És normal que el reconeixement naixi allí on es desenvolupa amb més intensitat la seva tasca: universitats, museus, institucions musicals, ambients literaris, etc. Tampoc es tracta, doncs, de flagel·lar-nos.

Però el que sí suggereixo és que, en primer lloc, estiguem amatents al fet que tenim –i segur, tindrem- persones nascudes a Tremp i al Pallars que han aportat i aporten els seus coneixements i contribució a la cultura de la nostra terra i país i, perquè no, de la humanitat. Persones que alhora exposen al món i fan gran la ciutat de Tremp i el Pallars. Quantes vegades hem llegit i sentit en els seus escrits, xerrades i discursos referències a la nostra terra!

En segon lloc, sens dubte que tots aquests “cracs” estan disposats a fer comarca i aportar i compartir els seus coneixements amb tots nosaltres, tantes vegades com se’ls demani (i puguin, és clar) i a col·laborar amb que la nostra terra progressi i tiri endavant.

I en tercer lloc, és just que els atorguem des del nostre territori el reconeixement que es mereixen. No em refereixo a posar el seu nom a carrers i places (ja arribarà el moment, si s’escau), sinó a aquell petit homenatge que segurament més valoren en funció de la seva disciplina: una xerrada o exposició si és historiador; un concert si és músic o una presentació d’un llibre si és escriptora. De vegades, el millor reconeixement és ser-hi.

Tots i totes són un magnífic exemple pels nostres joves. Malgrat molts d’ells s’han vist obligats a marxar del Pallars per exercir la seva tasca (tampoc podem tenir-ho tot), són els seus primers ambaixadors, vagin on vagin. Ens demostren dia rere dia que es pot exercir de trempolí i pallarès siguis on siguis i visquis on visquis.

Per últim, recordem que no tots i totes viuen fora, sinó que tenim la sort que n’hi ha que resideixen al nostre Pallars i que potser perquè ens els creuem pel carrer tot sovint, no els tenim prou presents. 

Són molts pels pocs que som. Enhorabona!