El conseller d'Ensenyament,
Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat aquest dimecres, en plena segona jornada de vaga de mestres, que els centres catalans tindran permís per no canviar el currículum el curs vinent. Aquesta és una de les demandes que han fet arribar els sindicats de mestres al llarg de les últimes setmanes i que apareix en els principis de la vaga, que es va desencadenar per l'avançament del curs escolar. Els canvis de currículum, ha apuntat Cambray, són "imposats" pel govern espanyol i per l'aplicació de la
LOMLOE, de manera que ha donat llibertat als centres per no aplicar-los si així ho consideren oportú. En aquesta segona jornada de vaga, el seguiment -sempre segons el Govern- ha estat del
14% a l'escola pública i del 7% a la concertada, percentatges inferiors als d'ahir, quan es van viure mobilitzacions arreu del país.
El conseller, hores abans de la roda de premsa -que no formava part de l'agenda-, ha evitat participar en l'acte d'inauguració del
Saló de l'Ensenyament, com estava previst. Coincidint amb la segona jornada d'aturada, els sindicats educatius han irromput a l'estrena del Saló, amb pancartes i xiulets, per traslladar les seves protestes i demanar la dimissió de Cambray. Tot i que els sindicats pretenien obrir un diàleg allà mateix amb el titular d'Educació, però finalment no hi han coincidit. En la roda de premsa posterior, el conseller ha indicat que
entén el "cansament" dels mestres, i els ha demanat que tornin a la taula de negociació, de la qual el Govern "no s'aixecarà mai".
Pel que fa a la novetat de la jornada, que és l'aplicació dels nous currículums, ha defensat la flexibilitat de cara al curs vinent. Es dona la circumstància que ERC va ser clau per aprovar la nova llei educativa que regeix a l'Estat: sense el seu suport, la norma no hauria tirat endavant al
Congrés dels Diputats. "No sacrifiquem l'aprenentatge de l'alumnat. Escoltant el que se'ns diu i el malestar general per fer canvis de forma precipitada, el que fem és que aquests canvis siguin
progressius,
flexibles i amb la transitorietat que calgui. El que ens importa és que es facin des dels centres. Hi ha ritmes diferents, ja hi són ara", ha argumentat Cambray.
Pel que fa a l'aplicació del nou calendari escolar, però, el conseller d'Educació s'ha mostrat inflexible, com també ho va fer el president
Pere Aragonès fa unes setmanes en sessió de control al Parlament. El curs 2022-2023 arrencarà el 5 de setembre, una setmana abans del que és habitual. "Això no està en qüestió i no està a debat", ha assenyalat el dirigent d'ERC. El retoc del
calendari escolar és el que va desencadenar la mobilització dels mestres, que encara tenen 3 dies de vaga per endavant al març.
Els sindicats, que han definit com a
"històrica i massiva" la protesta, van xifrar ahir el suport a l'aturada en un 70% -descomptant el personal dels servei mínims obligat- en el cas de la primària i en un 75% en el cas de secundària, mentre les xifres de la conselleria, que no resten els docents que fan serveis mínims, el van reduir a més de la meitat -31,3% a l'escola pública i 8,7% a la concertada-. Segons la
Guàrdia Urbana, 22.000 docents van desfilar ahir al matí pel centre de Barcelona.
La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics,
Dolors Collell, va retreure als sindicats que no s'hagin presentat a les tres últimes convocatòries per negociar, i va defensar que es mantindria tant el calendari com els currículums -avui s'ha variat la posició-, però que s'està treballant per reduir les ràtios i revertir els efectes de les retallades. Precisament aquest dimarts, el Govern va aprovar un complement específic de reconeixement dels directors dels centres públics i l'ampliació del
Consell d'Educació de Catalunya per
incorporar-hi nous actors.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
.jpeg)
