Un treball liderat per l'investigador Albert G. Sellés de l
'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie
Ogresuchus furatus a partir d'unes restes fòssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d'un cocodril terrestre de mida relativament petita que s'hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus.
Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fòssil té una antiguitat de 71,5 milions d'anys i representa l'exemplar més antic descobert. El fòssil va ser robat poc abans de la seva extracció l'any 2013 i recuperat poques setmanes després gràcies a la intervenció dels Mossos d'Esquadra.
L'article descriu
Ogresuchus com un animal força petit, de menys d'un metre de longitud. Les seves dent serrades i corbes, així com les seves potes gràcils, suggereixen que deuria ser un depredador actiu i molt àgil, capaç de caçar preses petites. L'equip de recerca format per investigadors de l'ICP, del Museu de la Conca Dellà, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona l'ha batejat com a
Ogresuchus furatus, que significa "el cocodril-ogre que va ser robat", en record al rocambolesc periple que va patir el fòssil.
La nit anterior a la data prevista per a la seva extracció, un desconegut va robar les restes de l'esquelet del jaciment del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Alt Urgell), que van romandre en parador desconegut durant algunes setmanes. La intervenció de la Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d'Esquadra va identificar l'espoliador i va recuperar el fòssil, que estava en un estat força precari de conservació.
Segons els resultats de l'estudi publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports, l'esquelet parcial descriu la nova espècie
Ogresuchus i és un nou membre de la família dels sebècids, un grup de cocodrils terrestres molt abundants entre el Paleocè i el Miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d'anys. "Ogresuchus és 10 milions d'anys anterior a la resta de sebècid més antiga coneguda fins ara, de manera que la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d'aquesta família", ha explicat Sellés, que encapçala la recerca.
La principal característica dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota del cos. "Aquesta particularitat anatòmica els permetia desplaçar-se d'una forma similar als mamífers actuals i ser uns depredadors molt actius", ha explicat el paleontòleg.
L'excepcional registre fòssil dels Pirineus catalans
Fa més de 66 milions d'anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals hi destacaven els dinosaures titanosaures i els hadrosaures, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes.
Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l'ICP hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques.
Paral·lelament, el projecte de divulgació
Dinosaures dels Pirineus impulsat per l'ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d'exposicions com el Museu de la Conca Dellà, a Ison o Dinosfera, a Coll de Nargó.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
