Dijous, 25 d'abril de 2024
canvi climàtic

El Pirineu perdrà la meitat de neu l'any 2050

En els últims 30 anys han desaparegut la meitat de les glaceres a la serralada

Redacció 13 de novembre de 2018 a les 10:44
La temperatura al Pirineu augmenta 0,2 graus cada dècada | Guin Macaya
Els Pirineus s'escalfen més que el conjunt del planeta. L'informe El Canvi Climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació, coordinat per l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), estima que la temperatura mitjana a la serralada pirinenca ha augmentat durant els últims 50 anys un 30% més que la mitjana mundial.

L'informe detalla que en els últims 35 anys, algunes aus migratòries han avançat la seva data d'arribada fins a 10 dies i que el gruix mitjà de la neu al Pirineu central podria reduir-se fins a un 50% en els propers 30 anys. A més, han desaparegut la meitat de les glaceres: de les 41 que hi havia registrades l'any 1983, tan sols en queden 19.

Amb les dades a la mà, la comunitat científica coincideix en què al llarg d'aquest segle augmentaran els fenòmens climàtics extrems com pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. I és que les xifres exposades constaten que el Pirineu és un massís que ja està patint els impactes del canvi climàtic com a conseqüència de l’escalfament global provocat per l'activitat humana.

L'informe s'ha presentat aquest dilluns a Saragossa, en el marc de la Jornada de Riscos Naturals i Canvi Climàtic. Es tracta d'un treball elaborat per més d'un centenar d'experts en el marc del projecte europeu POCTEFA.
 

Valls d'Àneu. Foto: Ramon Baylina


Reptes d'alçada

El possible increment futur de pluges especialment intenses, unit a l'avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d'inundacions, avingudes i esllavissades de terra, sobretot a finals de l'estació hivernal i començaments de la primavera. Per això caldrà potenciar estudis de caracterització local dels riscos; combinar solucions basades en la natura amb mesures estructurals i mesures de gestió; realitzar un inventari de mesures de prevenció i mapes de riscos naturals i crear eines d’ajut a la presa de decisions; a més de mantenir i optimitzar els actuals sistemes de seguiment per millorar la monitorització.

Els científics que formen part del projecte han determinat que els principals desafiaments als quals s'enfrontaran els Pirineus durant els propers anys són preparar la població davant els extrems climàtics; reforçar la seguretat davant riscos naturals; acompanyar els actors del territori davant les sequeres; i assegurar la qualitat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies.

Així mateix, aquest territori haurà d'aprendre a mantenir el seu atractiu turístic; enfrontar-se als canvis en la productivitat i la qualitat dels cultius i treure profit de les noves oportunitats; anticipar els canvis irreversibles en el paisatge; tenir present la possible pèrdua de biodiversitat i els canvis en els ecosistemes; adaptar-se als desequilibris entre oferta i demanda d'energia i enfrontar-se a la propagació de malalties, paràsits i espècies invasores.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació